Tot està relacionat i connectat amb tot, però a vegades no en som prou conscients. Comprenem, per exemple, la gran transcendència que té la respiració perquè gràcies a això ens mantenim amb vida. Però potser no ens aturem prou a pensar que cada alenada d’aire que inspirem i expirem ens uneix a través d’un fil invisible amb els arbres, la natura, la terra, el cosmos. Per descomptat també amb la nostra família, així com amb la resta de la humanitat i d’éssers vius. D’alguna manera, amb tot el que origina i sosté la vida.
En una senzilla i diminuta flor s’hi conciten la llavor, les arrels, la terra, el sol, l’oxigen, els núvols, la pluja, el clima, l’espai i el temps, els ulls que l’admiren... La vida es manté gràcies al flux meravellós i invisible d’un donar i rebre incessant entre els diversos elements que la conformen. Els éssers humans som un més d’aquests elements i els que sovint exercim una acció més devastadora, com si se’ns oblidés que depenem completament dels altres per subsistir. No hi ha res que pugui existir sol, aïllat de la resta, i nosaltres encara menys. Una petita i minúscula part conté el tot i necessita del tot per continuar existint. Si podem arribar a comprendre-ho i a sentir-ho internament així potser ens sentirem més units a tota la resta de sistemes, ecosistemes i éssers vius, en tindrem més cura i ens comprometrem més activament i més responsablement en la seva preservació.
Per educar les criatures amb una connexió més gran amb aquest tot que sosté la vida i del qual depèn la vida, un pas indispensable és ensenyar-los a veure, a viure, a sentir i a experimentar que un arbre o una flor contenen tots els elements que la fan possible, que continuem vius gràcies a l’arbre i a la flor i que cuidant l’arbre i la flor cuidem la vida i ens cuidem a nosaltres mateixos. Més encara. Els hem d’ensenyar a acollir i a acaronar l’arbre i la flor a dins seu, i a convertir-se en l’arbre i en la flor a estones, a través de petites meditacions i visualitzacions que els acostin a les seves essències. Crear al seu interior un espai que els connecti amb la resta d’éssers vius i d’elements de la natura que fan possible la vida és una bona manera d’afavorir una consciència ecològica i planetària en els nostres fills i filles.
