Benvinguda, honorable consellera, benvinguda i felicitats per haver decidit acceptar la responsabilitat de posar les condicions perquè les escoles del nostre país puguin continuar treballant i millorant.
D’una consellera n’esperem consell. Acció i consell. És un ofici humil, aquest de ser consellera d’Ensenyament -tot i que trobaríem més encertat que ho fos d’Educació, per allò tan conegut de la tribu-, com ho és el de desitjar ser mestre. Des d’aquesta humilitat compartida que ens fa evident que no ho sabem pas tot, ni de bon tros, ens permetem convertir-nos en consellers de la consellera i fer-li algunes recomanacions que pensem que poden millorar la seva acció política.
Aquí hi trobarà alguns consells que li poden resultar útils per a la nova tasca que afronta:
Conegui el territori de manera directa. Li recomanem que surti del seu despatx i visiti centres educatius de tots els trams. Barregi’s amb la gent, dini a les escoles i escolti amb atenció què li diuen les comunitats educatives.
Després caldrà que estigui disposada a assumir els riscos que comporta que els centres facin ús de la seva autonomia; no tingui por que la diversitat de models s’estengui i posi’s al costat dels centres per ajudar-los a dissenyar els seus propis projectes i per avaluar la feina que fan, no només els resultats acadèmics que obtenen els alumnes.
Afavoreixi l’impuls de l’escola inclusiva, aquella escola que és de tots i que considera que poder-ne gaudir és fer realitat un dret dels infants.
Afavoreixi també la participació de les famílies -que cap estament monopolitzi la paraula-, ajudi a inscriure cada escola a la seva zona i potenciï plans de formació de centres i de zona.
Ajudi que la societat no associï millora educativa amb resultats de les proves de competències bàsiques. Els alumnes són molt més que els resultats finals d’uns exercicis malauradament encara massa cenyits a les capacitats relacionades amb els àmbits lingüístic i matemàtic. Els nens i nenes i els joves també són dansa i color, música i ganes de col·laborar, treball en el medi i capacitat de conviure. D’aquests aprenentatges tan bàsics poca cosa en sabem.
Redueixi a l’expressió més mínima els famosos i temuts aplicatius. La vida escolar comença justament quan s’acaba la graella d’observació. Gosem afirmar que justament allò que és essencial queda a l’ull cec de la graella.
I no perdi l’humor, que bona falta li farà, com a nosaltres.
