Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Connexió, control, dependència i alegria

Avui començo demanant una mica de perspectiva! Fins no fa gaire, per parlar per telèfon calia ser a casa i si no hi érem no ens controlaven; podíem caminar a poc a poc, que ja arribaríem a casa i estaríem pel que calgués. La tecnologia va portar-nos també l’ordinador, amb el Messenger -sona antic, oi?-. Després van venir els mòbils i ara els telèfons intel·ligents. Una paraula que em sembla una mica fora de sentit aplicada a un telèfon.

El que és cert és que la connexió s’ha acostat a la butxaca i ens té pendents de tot en tot moment. Fins i tot si el posem en silenci, vibra! Podem respondre de manera immediata i per això ens trobem qui contesta durant les reunions o quan està veient un espectacle. Ara, a més, com que els aparells evolucionen tan de pressa, trobem també rellotges i ulleres que ens mantenen connectats. I qui sap quan arribarà que ens implantin un xip al cervell! És curiós amb quina alegria acceptem aquesta dependència i presumim de poder dir que estem connectats dia i nit.

Però és evident que, sense alarmismes ni radicalismes, hi ha un espai que desapareix amb tots aquests canvis: el de la intimitat, la individualitat. El fet de poder estar sense control, de poder passar un parell d’hores -o el temps que es desitgi- sota un pi, al lavabo o al llit sense haver de contestar la trucada, el whatsapp o el que amorosament ens comuniquem per no quedar-nos fora dels comentaris, bromes, exigències o, senzillament, control: “On ets? T’he trucat i no agafaves el telèfon!” No sempre es comprèn una resposta del tipus: “Volia tenir un moment de silenci [encara sabem què és], de solitud [gens menyspreable i molt desitjable]”. “Volia pensar”, o, senzillament, “No tenia ganes de parlar”.

Costa imaginar que es pot anar al bosc sense aparells o passar una setmana sense connexió. I no sabeu amb quina tranquil·litat! Serà un temps per recuperar un espai personal tan sovint envaït i controlat. I si pensem en la canalla, encara més. Els hem d’assegurar algunes estones per somiar, per imaginar alguna meravella que no estigui programada per no sé qui. Potser ha arribat el moment de garantir una mica de tranquil·litat perquè els aparells també descansin i ens retornin la llibertat de no tenir un control extern.