Conciliació. Qüestió d'equilibri

És l'essència de les extraescolars. ¿Aquestes activitats s'han inventat per conciliar la vida familiar amb la laboral o perquè les criatures en gaudeixin? Si les famílies les necessiten per aconseguir la necessària conciliació, "s'hauria de procurar no fer caure damunt de l'infant el pes d'un horari tan estressant com el dels adults", opina Montserrat Anton, directora de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB.

Esther Garcia, experta en educació emocional en l'àmbit educatiu i coordinadora del màster d'educació emocional i benestar de la Universitat de Barcelona (UB), assenyala: "Hem caigut en la contradicció de fer semblants els horaris dels infants amb els dels adults". És un error, perquè el que s'hauria d'aconseguir és que "els horaris laborals fossin semblants als de les criatures". Llavors es podrien triar les extraescolars amb més rigor.

Concepció Gotzens, catedràtica de psicologia evolutiva i de l'educació de la Universitat de les Illes Balears, apunta que si els pares apunten les criatures a una extraescolar per "resoldre dues hores seves de feina" el que poden aconseguir és que els fills acabin agafant mania a cert tipus d'aprenentatge extraescolar.

I com es resol tot plegat? L'experta en educació emocional Esther Garcia n'apunta una fórmula: "Hauríem de començar a treballar més aviat, a les set o les vuit del matí, i no destinar dues hores al dinar".