La revista ‘Pediatrics’ publica al seu número de novembre un article que porta per títol ‘Sobrediagnòstic: com la nostra compulsió pel diagnòstic pot perjudicar els nens’
El sobrediagnòstic (no confongueu amb l’error diagnòstic) és un diagnòstic mèdic correcte i real, però que no aporta cap benefici al pacient (o poc benefici, o un benefici dubtós o probablement compensat o superat pels inconvenients). El problema sembla que va a més, i ha sigut estudiat en adults en els últims anys. El descens de les xifres normals de colesterol ha abocat milions de persones a fer dieta o prendre medicació i, sobretot, a deixar de ser persones sanes per passar a considerar-se malalts. El filtratge amb mamografia del càncer de mama produeix un important sobrediagnòstic; dones que pateixen cirurgia o quimioteràpia quan, si no, haurien mort d’altres causes, molts anys més tard, sense saber que tenien un càncer. Només els més cegament entusiastes recomanen un filtratge del càncer de pròstata: més del 80% dels homes que moren per qualsevol motiu després dels 70 anys (i fins a un 10% dels que moren entre els 20 i els 30 anys) tenien un càncer de pròstata, demostrable a l’autòpsia, que no els causava cap problema conegut.
Els autors posen diversos exemples de problemes infantils en què probablement s’està produint un important sobrediagnòstic. Entre aquests hi ha:
-Bronquiolitis: des que es va instaurar el mesuratge de la saturació d’oxigen a la sang, els ingressos hospitalaris han augmentat i s’han allargat, però la mortalitat (molt baixa) no ha disminuït.
-Icterícia del nounat: les proves i els tractaments amb fototeràpia han augmentat, sense que disminueixi la mortalitat (molt, molt i molt baixa).
-Reflux vesicoureteral: es fan proves radiogràfiques per detectar-lo, amb el propòsit de donar un tractament preventiu amb antibiòtics i evitar possibles danys renals a llarg termini. Ara bé, estudis recents indiquen que l’antibiòtic no disminueix el dany renal, i la majoria dels refluxos desapareixen sols amb el temps.
-Colesterol: als Estats Units s’ha recomanat analitzar tots els nens de 10 anys. Això pot provocar el tractament de 200.000 nens, sense que es coneguin els avantatges i perills a llarg termini.
-Reflux gastroesofàgic: quasi tots els nadons en tenen, es cura sol amb el temps i habitualment no causa problemes. Però cada cop es tracten més casos amb medicaments que no semblen produir gaire millora.
¿No seria millor pensar en les conseqüències, abans de fer una prova mèdica?
