Noves etapes. Comença P-3 o arrenca l’institut

Com els podem acompanyar? Com els preparem i com ens preparem?

Començar l’escola a P-3 comporta moltes coses per a un infant d’entre dos anys i escaig i tres anys: una separació durant més hores dels pares, adaptar-se a noves rutines, conèixer de sobte nous adults i companys, establir nous vincles... De vegades, fins i tot, implica establir una nova relació amb el menjar i haver d’adquirir nous hàbits d’alimentació. “En resum, esdevé una etapa complicada que implica canvis físics, cognitius i emocionals i que, com a pares i mares, requereix el nostre acompanyament, observació i escolta activa”, subratlla la mestra i psicomotricista Meritxell Giralt.

Giralt també apunta que “si el centre educatiu així ho permet, resulta positiu passar estona amb l’infant en aquell espai, acompanyar-lo mentre el descobreix, compartir el seu joc fent servir les noves joguines, etc.” En el seu defecte, la mestra recomana visitar l’escola junts uns dies abans de començar el curs, conèixer la mestra, veure on penjarà la seva motxilla, on desarà les seves coses, etc. “D’aquesta manera, l’infant va construint a poc a poc un pont entre allò que viu a casa i a l’escola i no ho sentirà com dos mons separats, sinó com dos espais que formen part d’un tot, un tot que és ell mateix”, conclou Giralt.

Començar l’institut esdevé un canvi substancial per als infants que, amb només 12 anys, han de fer front a un nou entorn, amb uns nous horaris, exigències i rutines que poden fer aparèixer cert nerviosisme o pors davant del que els és desconegut. Unes inquietuds que, en paraules de la psicòloga Sílvia Guillamón, “són totalment normals i solen dissoldre’s en un breu espai de temps”.

El paper dels pares en aquestes edats és acompanyar-los en el camí d’assumir noves responsabilitats i ajudar-los a ser autònoms, tot permetent que gestionin el seu temps d’estudi i d’oci. “Poden seguir gaudint de la vida si saben gestionar el seu temps, de la mateixa manera que poden fer les activitats que més els agraden o sortir amb els amics si troben l’equilibri entre llibertat i responsabilitat”, diu Guillamón, que considera la confiança per part dels pares un punt de partida clau. “En definitiva, cal trobar l’equilibri entre les normes consensuades per tots els membres de la família i l’autonomia que demana l’adolescent”, conclou la directora del centre L’Arbre.