Cervesa, salut i diners
Des de fa anys rebo regularment un full informatiu del Centro de Información Cerveza y Salud. Com que mai els he demanat res, suposo que tots els metges ho reben. El document recull notícies sobre estudis científics que mai s'haurien fet si la indústria cervesera no els subvencionés, i que mai es difondrien si aquesta mateixa indústria no ens fes arribar el full informatiu.
En l'últim número tenen la barra de recomanar cervesa a les embarassades perquè "la cervesa sense alcohol pot millorar la capacitat antioxidant de la llet materna". Primer, l'estudi s'ha fet amb cervesa perquè és la cervesa qui paga; el fet que cap metge hagi rebut una subvenció per estudiar l'efecte de la coliflor, la taronja o l'albergínia sobre la llet materna no vol dir que la cervesa sigui més recomanable que la fruita, la verdura o una dieta sana en general. Segon, entre "augmentar la capacitat antioxidant" i "millorar la capacitat antioxidant" hi ha una gran diferència; l'estudi no ha demostrat cap millora en la salut dels nens, només un canvi en la composició de la llet, i ningú ens demostra que aquest canvi tingui cap avantatge (no és una qüestió retòrica. Diversos estudis han mostrat que alguns suplements antioxidants augmenten la mortalitat en lloc de disminuir-la, com diu la seva publicitat).
També ens parlen de l'existència d'una "càtedra de begudes fermentades" (quin paper ser catedràtic d'això!). Hi ha una secció que es retroalimenta amb notícies publicades en diversos diaris. Això fa que sembli més seriós: "ho diu el diari"... però, esclar, cap diari hauria publicat aquesta "notícia" sobre les meravelles de la cervesa si abans no hagués rebut propaganda (perdó, informació ) del mateix centre cerveser. I no només és la cervesa. També he rebut informació sobre congressos de "vi i salut" i sobre com el Danonino "ajuda a créixer".
Kellogg's va intentar convèncer fa anys els pediatres que els seus cereals són ideals per als nadons (el cert és que alguns "cereals per esmorzar" porten menys sucre que alguns "cereals per a nadons"; però això no és mèrit dels primers, sinó vergonya dels segons. Llegeixi les etiquetes. El pa i la pasta no porten gens de sucre, i els nadons en poden menjar). També fa anys Heinz ens va enviar informació sobre les molt saludables propietats del quètxup. Sembla que encara conserva bona part dels licopens del tomàquet cru. El problema és que són els fabricants de quètxup, i no els cultivadors de tomàquets, els que tenen diners per a publicitat. Intenten convertir els metges en agents publicitaris barats però molt efectius. Ho aconseguiran?
