ESTHER ESCOLÁN

Canvi climàtic. Conseqüències per a la infància

Un 80% de les morts que s’atribueixen al canvi climàtic són infants. Tenim a les mans impulsar mesures per reduir aquestes xifres 

Canvi climàtic  Conseqüències Participació de la infància / FOTO: UNICEF Zoom

Entre els objectius del mil·lenni que les Nacions Unides preveien de cara a 2015, n’hi havia dos que, tot i aparentment distants, formen part de la mateixa realitat. Es tracta de reduir la mortalitat infantil i garantir la sostenibilitat del medi ambient. No en va, els experts alerten constantment que els nens són la part de la societat més extensa i més vulnerable als efectes del canvi climàtic, un fenomen que empitjora a mesura que augmenten principalment les emissions de CO.

Davant d’aquest panorama, tal com remarca Quima Oliver, coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya, “hi ha una necessitat urgent que els plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic tinguin en consideració la dimensió de la infància”. En cas contrari, és a dir, en cas d’obviar els perills i efectes del canvi climàtic en les criatures, el cost podria ser massa elevat i, segons Oliver, “podria revertir les fites assolides els últims anys en matèria de supervivència i desenvolupament infantil”.

Reptes pendents

El canvi climàtic ha donat pas a fenòmens que amenacen de ple les condicions de vida de les persones a l’àmbit mundial i causen greus danys a la salut i l’entorn, que limiten l’accés a béns i serveis de primera necessitat. La coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya reprèn el discurs subratllant que “a mesura que el planeta vagi escalfant-se, la població podria patir fam, escassetat d’aigua i inundacions en les zones costeres”. “Quan les pluges no arribin -prossegueix-, les collites es faran malbé i el bestiar morirà, això exposarà els nens a la fam i farà minvar les fonts d’abastiment d’aigua per al consum i la higiene”.

Per tant, tot apunta que els països en desenvolupament (ubicats majoritàriament a regions càlides i la principal font d’ingressos dels quals és l’agricultura) seran els més afectats per l’augment de fenòmens climàtics extrems. També augmentaran sequeres i inundacions, a més d’haver-hi canvis en el règim de pluges. En paraules d’Oliver, això “afectarà molt probablement la qualitat i quantitat de les fonts de subministrament d’aigua i complicarà les conseqüències que generen la mala qualitat de l’aigua i el sanejament, a més de crear problemes de desnutrició”.

En conjunt, uns desastres naturals, una poca seguretat alimentària i una falta d’accés a l’aigua potable que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causaran la mort d’uns 175 milions de nens només a les regions del sud d’Àsia i Àfrica durant la pròxima dècada. “Unes zones en què anualment més de 4 milions de persones moren prematurament per malalties atribuïbles a la contaminació de l’aire a les llars on s’utilitzen combustibles fòssils, com la biomassa, per cuinar”, emfatitza Oliver.

Malalties més greus

També cada cop són més els indicis que el canvi climàtic contribueix a augmentar la càrrega que suposen les malalties. Segons l’OMS, es calcula que l’any 2000 el canvi climàtic va ser el responsable d’un 2,4% dels casos de diarrea arreu del món i d’un 6% dels casos de paludisme dels països en desenvolupament. A més, es calcula que el canvi climàtic provoca una incidència més alta en els casos de malària i dengue, i que més d’un 50% de les morts per pneumònia en menors de 5 anys són causades per partícules inhalades en ambients amb aire contaminat.

Vulnerabilitat

La canalla és molt més vulnerable als efectes adversos que causa l’augment de la temperatura a la Terra. Des d’Unicef, Quima Oliver encara va més enllà: “Quan les criatures són al ventre matern també són els subjectes més vulnerables físicament i psicològicament als múltiples efectes directes i indirectes del canvi climàtic i l’ús de combustibles fòssils”. Uns riscos que en el cas dels fetus també poden desembocar en danys genètics.

Tornant a dades de l’OMS, un terç de la càrrega mundial de malalties està causada per factors mediambientals i els nens de menys de 5 anys suporten un 40% d’aquesta càrrega, tot i representar només un 10% de la població mundial. D’altra banda, més d’un 88% de la càrrega mundial actual de malalties derivades del canvi climàtic recauen en infants menors de 5 anys que viuen, en la majoria, a països en vies de desenvolupament i comunitats amb un perfil socioeconòmic baix.

Tasca compartida

És evident que els efectes del canvi climàtic sobre la infància exposats fins ara impedeixen, de retruc, l’escolarització dels més petits, un fet que compromet molt seriosament l’educació i el progrés futur d’aquestes criatures. Davant d’aquesta allau de xifres negatives, ¿com s’ha d’abordar aquest fenomen a l’àmbit global com a societat? Quima Oliver es refereix al canvi climàtic “com un dels principals desafiaments dels nostres dies”.

El 2015, amb la cimera de París a tocar, és un any molt important per al desenvolupament humà. Cal fer un exercici, en paraules de la coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya, “d’analitzar els èxits i els fracassos dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per fixar també les bases d’un nou marc d’acció per al desenvolupament sostenible”. Un escenari en què “la comunitat internacional ha de començar a reduir ràpidament les emissions de COi els estats han d’investigar l’impacte real i complet del canvi climàtic sobre la infantesa i el seus drets”, apunta Oliver.

I és que els nens finalment han d’esdevenir una prioritat en les polítiques i inversions relacionades amb la minimització del canvi climàtic i l’aposta per les energies renovables. En aquest sentit, conclou Oliver, “és necessari treballar en la posada en marxa de programes per al desenvolupament de polítiques d’acció; sensibilitzar i enfortir les capacitats institucionals; donar suport a les comunitats en l’adaptació i resiliència cap al canvi climàtic; promoure mecanismes eficaços per enfortir les capacitats en matèria de canvi climàtic, així com per dur a terme una millor planificació i gestió dels recursos, dels països en vies de desenvolupament. I tot això fent especial èmfasi en col·lectius com les dones, els infants i joves i les comunitats locals i marginades”.

Participació de la infància. Element cabdal del full de ruta

El canvi climàtic és entre les deu principals preocupacions dels nens en l’actualitat, un fet estretament relacionat amb el dret dels infants a participar en els assumptes que els afecten i que empara la convenció sobre els drets dels infants. Per aquest motiu, des de l’Unicef s’insta famílies, escoles i societat a augmentar la informació i la participació dels nens i joves en els plans d’acció davant del canvi climàtic.

En paraules de la coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya, Quima Oliver, que els considera “poderosos agents del canvi”, els infants han de poder “contribuir de manera rellevant al canvi global necessari en temes com la cura del medi ambient, la gestió dels recursos i l’establiment de les bases per a la societat del futur”.

En aquest marc, el que hi ha en joc és el futur de tots els nens del planeta, especialment els més vulnerables com adolescents i discapacitats, per la qual cosa “cal escoltar la seva veu als debats i fer-los participar, esdevenint part en la presa de decisions i la cerca de solucions en relació al canvi climàtic”.