Famílies... parlem-ne

Calen cursets per a tot?

Quina actitud tan curiosa té la gent davant qualsevol tema: si no sabem què cal fer o com respondre quan ens pregunten, cal que algú ens ho digui. Cal planificar el proper curs? Doncs ens cal formació! Hem de fer un curset! Aquesta argumentació ve reforçada per moltes “organitzacions” o “empreses” que planifiquen cursets o seminaris i insisteixen en la necessitat de formació i ofereixen respostes i solucions a les múltiples situacions de la vida. Queda clar que, avui en dia, amb tants enfocaments com hi ha en relació a totes les situacions vitals -l’educació, l’alimentació, la salut, l’estètica...- i amb tantes opinions com sentim arreu, s’acaba generant més incertesa. En lloc de serenitat, tots aquests inputs provoquen més aviat inseguretat i dubtes que acaben immobilitzant. És aleshores quan apareix la solució màgica: fer un curset!

És curiós que aquesta necessitat imperiosa de formació arribi, precisament, per part de la generació intermèdia que ha tingut a l’abast opcions de formació i informació i que se suposa que hauria de ser el puntal que lidera decisions i l’eix que ha de fer possible les relacions entre generacions. Certament hi ha temes en què, pels canvis que hi ha a la societat, i per la seva complexitat, pot ser molt interessant compartir idees, experiències i dubtes a nivell col·lectiu, però ¿això justifica que perdem el seny i demanem cursets de tot?

Fer de pares i mares comporta viure el dia a dia. I d’això en tenim molta pràctica. A casa parlem de les emocions, entre els adults i amb la canalla, sense que calgui fer un curs perquè ens ensenyin com comunicar-les. Potser tampoc cal reforçar la idea que cal un curset per saber dir “no” o per aprendre a assumir les protestes que la canalla sap fer tan bé sense haver fet cap curset. Ens haurem de plantejar quina seguretat transmetem a la canalla quan ens senten parlar tothora de la necessitat de fer cursets.

No podem confondre els aprenentatges tecnològics amb els vitals, que només es poden aprendre de forma compartida, amb les persones amb qui vivim. Sempre podem recuperar les experiències per comprendre l’adolescència, encara que hi hagi algunes diferències amb la viscuda. Com també és diferent fer de pares i mares (o d’avis i àvies) i no cal anar a un curset per saber com fer-ho.