Per les joguines, pel comandament a distància, per la Nintendo i, ara, just abans que comenci la pel·lícula, per la programació del cinema. A la Raquel i a l'Héctor sembla que els sobren motius per barallar-se, i a la seva mare, Cristina Sáez, el que no li falta és sentit de l'humor i paciència per afrontar les contínues discussions i, fins i tot, episodis violents entre els seus fills de 10 i 6 anys. Entre rialles, comenta que les baralles es produeixen per ximpleries, perquè volen un objecte del qual només hi ha un exemplar o perquè no es posen d'acord en quins dibuixos veure, i explica que la seva manera de posar fi a aquesta situació és separar-los, posar ordre i marcar pautes de conducta per a tots dos. I encara que reconeix que aquestes baralles poden ser esgotadores, no els hi dóna més importància. Sap que formen part d'una etapa passatgera i, sobretot, que són les eines de què disposen els nens per expressar els seus sentiments.
Una manera de veure les baralles entre germans que, malgrat que no és compartida ni assumida amb la mateixa tranquil·litat per tots els pares, té l'aprovació de professors, psicòlegs i coachs especialitzats en infància, que insisteixen a desdramatitzar i parlar d'aquests conflictes com una cosa normal, natural i, fins i tot, necessària en el procés de socialització dels nens. "El complicat és trobar dos germans que no es barallin", reconeix Óscar González, fundador i director de l'Escola de Pares amb Talent i partidari que en les disputes entre germans, sempre que no arribin a les mans i als insults, siguin els nens els que prenguin la iniciativa i busquin una solució al problema. "Cal deixar que ells intentin resoldre els seus conflictes per ells mateixos, que negociïn. Perquè és una altra manera de comunicar-se, d'anar aprenent a gestionar problemes", indica aquest professor de primària que compagina les seves classes al CEIP Lluís Vives de Bocairent amb la seva tasca de formador i coach per a pares a València, Alacant, Barcelona i altres ciutats amb famílies interessades en el seu projecte educatiu.
També és d'aquesta opinió Mari Carmen González, pedagoga, coach i fundadora del centre Loftalento. Per ella, igual que pel seu company de professió, les baralles entre germans es produeixen, en la majoria d'ocasions, per la necessitat del nen de delimitar el seu espai i d'aprendre noves maneres de relacionar-se, i en aquests conflictes del dia a dia mantenir-se al marge pot ser una bona opció. "De vegades, simplement, és convenient que ells solucionin els seus problemes a través del desenvolupament dels seus propis recursos", indica aquesta professional murciana establerta a València.
Un model a seguir
Però que les baralles formin part del desenvolupament social i creixement interior d'un nen i que els adults els donin un marge de temps per solucionar les seves disputes no significa que els pares s'hagin de quedar indiferents quan passen. Tot el contrari. Els progenitors tenen un paper fonamental a l'hora de canalitzar aquestes arrencades d'ira i d'evitar que es converteixin en un futur problema, tant per al nen com per a la resta de la família. Com? Primer de tot, donant exemple i, segon, complint les normes de comportament que ells mateixos han establert dins del nucli familiar. "Els pares són el mirall i el suport dels fills. No se'ls pot dir que no es barallin mentre veuen que els seus pares discuteixen contínuament. Els nens actuen per imitació", explica Clotilde Sarrió, psicoterapeuta Gestalt i fundadora del gabinet Terapia Gestalt València, que, en qüestió de baralles entre germans, deixa clar que cada nen és un món i és impossible generalitzar i aplicar els mateixos paràmetres de conducta per a tots.
Del mateix parer és el formador i coach Daniele Vasta que, com Sarrió i els seus dos companys de professió, és conscient del perill de la generalització i de la importància dels pares en la creació de models i pautes a seguir. "En el cas de baralles familiars, siguin violentes o no, són els pares els que han d'establir els límits i les normes del comportament tolerable. La família es torna així un microcosmos en el qual experimentar processos de socialització, codis ètics i normes de civisme", explica aquest professional que ofereix consultes i tallers per a pares al centre Coaching Daniele Vasta de Barcelona.
Maneres d'actuar
Però què passa si, malgrat donar-los el temps i les pautes necessàries, la baralla continua o es torna violenta? Llavors cal intervenir-hi i, en aquest cas, el modus operandi varia en funció del professional que ens parla i dels progenitors que ho hagin d'abordar. Óscar Gónzalez recomana el compte enrere , una tècnica que consisteix a comptar de 30 a 0 i esperar que els nens resolguin les seves diferències en aquesta estona. Passats 30 segons i, si no han estat capaços d'arribar a un acord, el progenitor separa els germans, deixa que cadascun pensi en el que ha passat uns minuts i reprèn la conversa quan l'ambient estigui més calmat. "Aquestes situacions les hem d'aprofitar per parlar amb ells i evitar que torni a passar", indica el responsable d'Escola de Pares amb Talent.
Mari Carmen González aposta per apel·lar a l'adult que hi ha dins de cada nen i plantejar-li obertament la conveniència d'aquest conflicte. "Si jo pregunto a un nen què és el que li convé, l'estic obligant que s'adoni de com és la situació, quins són els recursos de què disposa per sortir-ne i què passa amb l'altra persona implicada en la baralla. No és que alguna cosa sigui bona o dolenta, és què convé o no", explica aquesta experta en coaching per a pares, que comenta que aquest mètode convida els nens a formar part de la solució.
Daniele Vasta, per contra, aconsella als pares actuar com a "observadors neutrals", és a dir, com a ens que vigila la baralla: analitzen la situació i eviten establir paral·lelismes amb records personals, i actuen basant-se en fets i no en suposicions. "Concentrar-se en els fets -una eina fonamental de l'observador neutral- facilita als pares la possibilitat de fer preguntes sobre què ha passat i, una vegada hagi baixat la tensió, la possibilitat de poder instaurar una comunicació eficaç orientada a comprendre, motivar, perdonar i acceptar. Aquestes situacions poden propiciar l'activació de nous processos d'aprenentatge gràcies al que ha passat", raona Vasta.
I Clotilde Sarrió advoca pel diàleg entre pares i fills com una via preferent per accedir als sentiments del nen i arribar, així, al perquè del conflicte. "Quan veiem que una situació entre germans se'ns en va una mica de les mans, hauríem de tenir prou temprança per dir: m'he de calmar, ser objectiva i veure què li està passant al meu fill, què és el que està volent dir a través d'aquests actes i no pot fer-ho d'una altra manera", indica aquesta psicòloga, per a qui l'important "no és tant com tractem els sentiments sinó l'atenció a aquests sentiments".
