Hormones, guix, etcètera

Assignatura d’humor

Sovint, amb en Benet, parlem de què s’hauria de fer per millorar, transformar o revolucionar l’ensenyament. El meu amic està convençut que cal anar cap a noves assignatures que trenquin els armariets, o els nínxols, en què ara es conserven i es fan fortes, gens disposades a canviar. Com més nou fos el plantejament, diu, més ens estimularia a plantejar-nos la manera d’ensenyar el que sabem. I em diu, molt seriós, que una d’aquestes noves assignatures hauria de ser l’humor.

Segons en Benet, l’assignatura d’humor seria absolutament seriosa, encara que de tant en tant provoqués alguna bona rialla. Bona part de la nova assignatura d’en Benet estaria centrada en l’acudit.

“Vols dir que s’aprèn alguna cosa, explicant acudits?”, li pregunto. I en Benet obre els ulls, sorprès que no sigui capaç de copsar la importància intel·lectual de l’acudit. “Els acudits -em diu- evidencien estratègies argumentals, punts de vista i deduccions que, ben sovint, es troben en la vida, en la política, en el funcionament de l’economia i de la societat”. Li dic que si no em posa un exemple no ho entenc, i m’explica que es mor en Jordi Pujol i se’n va a l’infern per les seves malifetes. Però com que ha sigut president durant tants anys, els dimonis tenen la deferència de permetre-li que esculli habitació. N’obre una, i es troba en Franco al llit amb la Marilyn Monroe. “Fantàstic!”, diu en Pujol. Aquesta habitació mateixa ja em va bé! I el dimoniet que l’acompanya li comenta: “No es precipiti, senyor Pujol, que aquesta no és l’habitació d’en Franco, sinó la de la Marilyn Monroe!”

Però el que em sorprèn més és el profit que en Benet treu dels acudits. “Un acudit com aquest -em diu-és tota una lliçó sobre el canvi de significat que pot provocar desplaçar el punt de vista. És una invitació a l’empatia, a la comprensió del punt de vista de l’altre, que sobtadament passa a estar representat per la Marilyn...”

“Els acudits -s’entusiasma en Benet- ens ofereixen poder capgirar els tòpics. Els acudits trenquen tabús, fan trontollar la correcció política, són lliçons sobre la deducció incorrecta o sobre el sofisma. Els acudits ens ensenyen a riure’ns de nosaltres, dels països, pàtries, creences, identitats i tantes altres coses que, sense acudits, ens acabaríem creient que són veritat. Els acudits, en definitiva, ensenyen a pensar, que és exactament el que necessitem ensenyar”.