EVA BACH

Arribarem justet i marxarem aviat

Un actor còmic novaiorquès, que sempre apareixia a escena amb un puro, va dir que la felicitat és tenir una gran família, afectuosa, diligent, que es preocupi per tu i que estigui unida, però... en una altra ciutat. No m'estranyaria que hagués arribat a aquesta conclusió algun any per Nadal. Que la família extensa es reuneixi al voltant d'una taula bàsicament perquè ho marquen el calendari i la tradició pot representar una gran joia en alguns casos i esdevenir un autèntic turment en d'altres.

M'agraden les reunions familiars i de vegades les promoc. Però n'hi ha dues d'especialment delicades: els àpats de Nadal i alguns convits de casament. Hi ha una combinació explosiva que les fa altament perilloses. Quan es barregen llaços familiars estrets amb una química personal repulsiva, una incontinència emocional i un nivell de comunicació deficitari, tenim ingredients per fer un còctel Molotov.

Respectar les diferències

Si, per acabar-ho d'adobar, hi ha membres de la família que exhibeixen aires de superioritat o que aprofiten l'ocasió per buidar el pap, només una sobredosi de paciència o una impertorbabilitat quasi zen poden evitar el desastre. I si la mescla es rega amb un nivell d'alcohol excessiu o força superior a l'habitual, aleshores apartem les criatures.

Ensenyar als fills a respectar les diferències, a valorar el que té de bo cadascú i a buscar el que ens uneix per damunt del que ens separa és el més sensat. També va bé evitar debats controvertits i confessions gaire íntimes en celebracions familiars, aprendre a fer algun somriure de circumstàncies i saber fer l'orni o fer mutis quan cal. I, si la trobada és d'alt voltatge, arribar justet i marxar aviat. Si la cosa va bé, és intel·ligent tocar el dos abans que s'animi més del compte. I si comença a embolicar-se, abans que s'esguerri del tot.