"És una pilota que ningú no vol". D'aquesta contundent manera descriu Cristina Roca la situació actual de les escoles bressol. Després de ser mare per segon cop, aquesta jove de Barcelona encara el seu quart curs a l'escola bressol Bellmunt de la Zona Franca de Barcelona amb pessimisme: "L'escola bressol és la més oblidada, en la que menys es pensa, els ajuntaments les externalitzen quan abans eren 100% públiques i les que ho segueixen sent patiran un augment d'alumnes que afectarà la qualitat".

La seva no se n'escaparà. Si fins ara tenien 7 alumnes a P-0, 10 a P-1 i 18 a P-2, ara s'hauran de fer càrrec de 8, 13 i 20 alumnes respectivament. "Ara estàvem per sota del màxim aconsellable i crèiem que ja era alt". El principal problema serà, a parer seu, amb el grup de caminants, els mitjans: "Tenir-ne 13 és una bestiesa, perquè tens nens de desembre que no gategen. La diferència és abismal a aquestes edats i les seves necessitats són molts diferents en funció del mes en què han nascut perquè cadascú té el seu ritme de menjar o dormir". El que més li preocupa a ella i a les quatre educadores del centre és l'hora del migdia perquè l'Ajuntament, per reduir costos, ha suprimit mitja hora del personal extern que ve a cobrir el temps del menjador: "Amb més nens i menys educadores de suport, la franja del dinar serà complicada de gestionar perquè cada nen té les seves particularitats i l'has d'atendre de manera individualitzada. Sembla que vulguin una cadena de muntatge en lloc de tractar-los com a persones".

Davant d'aquest escenari i de l'amenaça del govern espanyol que les escoles bressol passin a mans de les diputacions com a serveis deficitaris que són, la Cristina afegeix que "la privatització de centres que havien de ser públics i que oferiran més hores i d'altres activitats convertiran les escoles en guarderies". Ella té clar, però, que seguiran al peu del canó per defensar aquesta etapa educativa.

"Anem enrere"

Un panorama similar se li presenta a Mònica Ginés, que enguany tindrà P-3 a l'Escola Joan Maragall d'Esplugues de Llobregat. "Ens treuen un mestre i mig i estem pendents de veure si hi haurà més retallades, perquè podrien fer fora la tècnica d'educació infantil, que no fa classes però sí reforç i ens ajuda molt a l'hora de fer altres tipus de tasques". La mestra que perden era de primària i feia música també a infantil, però enguany no vindrà perquè la necessiten al cicle superior. Aquest fet provocarà que totes les tutores d'infantil hagin de fer classes de música: "Abans nosaltres fèiem totes les classes menys música, però aquest curs també ens n'haurem d'ocupar nosaltres".

La Mònica s'ha passat les estones lliures que ha tingut durant el mes d'agost repassant cançons populars i tradicionals del país o danses, però també tècniques per aconseguir que els nens sàpiguen escoltar o estar en silenci. "Tinc uns coneixements bàsics de música i m'he hagut de reciclar aprofundint en els ritmes o els sons per poder anar més enllà del Sol, solet ". Aquest aprenentatge forçat no li desagrada tot i que li fa veure que anem enrere, "perquè abans no hi havia reforç i ara tornem on érem". L'eliminació de mestres també tindrà una altra conseqüència. El curs passat hi havia 21 alumnes per classe i enguany tot apunta que l'increment serà important: "La normativa estableix que els grups siguin de 25 nens, però potser n'acabo tenint 27 o 28". No és un augment irrisori. La Mònica deixa clar que "es notarà i més sense reforços, perquè l'aula estarà molt més plena i l'atenció individualitzada, que en aquestes edats és molt important, serà molt més complicada".

"Sense cap hora lliure"

Miquel Xarau s'estrenarà com a tutor de cinquè de primària aquest any per falta de mestres. L'any passat feia educació física a primer, cinquè i sisè, i classes de noves tecnologies a aquests dos últims cursos, a banda de la coordinació del cicle superior. Aquest curs, però, se li gira feina. Haurà d'assumir la tutoria de cinquè perquè les retallades han deixat en quadre l'Escola 25 de Setembre de Rubí, l'única de tres línies d'aquesta localitat del Vallès. Encara que l'any passat eren 38,5 mestres i aquest curs en seran 38, el canvi serà notori. "Ens impedirà fer subgrups per nivells perquè no hi hagi tant desnivell i els que tiren més puguin avançar i els que tenen més problemes rebin reforç del que estan aprenent". Menys mestres també comporta haver de fer més hores. L'efecte negatiu d'aquesta mesura és immediat: "No tindrem cap hora lliure, només quan dinin podrem disposar d'una estona per a nosaltres". Serà quan ho aprofitarà per coordinar les tasques que li són específiques com a especialista en educació física.

Un problema afegit serà quan hi hagi una baixa al centre: "Els substituts només cobraran les classes que facin, les 25 hores que els pertoquen, i no els pagaran les hores de coordinació o les permanències. L'absència dels substituts en aquests espais serà un maldecap per als fixos. "Aquestes hores de coordinació amb el paral·lel del nivell serveix perquè els tres mestres del mateix curs posin en comú el que fan i si els substituts no hi són quan el mestre estigui de baixa serà molt difícil que vagin al mateix ritme els alumnes". I això passarà: "És impossible que ningú no es posi malalt i és una incògnita saber com ens podrem coordinar, perquè abans ja era complicat". La part positiva és que no tindran més alumnes. Per tot plegat, el Miquel no dubta que se'ls presenta "un any dur" i remarca que "la crisi és una excusa per ajustar encara més la partida en educació".

"Ens criminalitzen"

Una visió que comparteix José Menacho, professor de tecnologia de l'Institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà: "Si no ens hem plantat és perquè altres sectors socials encara estan pitjor i hem d'anar amb compte perquè els mitjans sempre criminalitzen els funcionaris. Hem assumit que és una lluita perduda".

Davant de les retallades imposades pel departament d'Educació, el José reconeix que s'han plantejat diferents mesures de protesta. La primera, debatre si seguien fent sortides amb els alumnes. "Havíem pensat de no anar a cap museu enguany, però aquestes sortides també són educatives i al nostre centre tenim un 65% d'alumnes d'origen estranger i la majoria no tenen l'oportunitat d'anar a aquests llocs". Com que no els volen perjudicar, i assumint que quan tot es fa al centre la conflictivitat augmenta, el claustre ha decidit mantenir aquestes visites, però sí que suprimiran les sortides lúdiques, les colònies o el viatge de final de curs. I és que el malestar de la comunitat educativa és creixent: "Diuen que l'increment d'alumnes no afectarà la qualitat però és mentida, perquè no és el mateix atendre deu pacients que vint". Si fins ara hi havia 23 alumnes per aula ara en tindran 28, la qual cosa provocarà que els desdoblaments s'hagin de fer amb més nois i noies. La situació s'agreuja perquè l'institut perd set professors aquest any. Tampoc està d'acord amb el nou reglament de les baixes: "Ara cobrarem el 80% en lloc del 100% de la baixa perquè pensen que els professors es retrauran d'agafar-la, però quan un s'agafa la baixa és perquè ho necessita. A més, el que agafi la baixa (no substituït fins al desè dia) haurà de preparar la feina perquè els substituts no són especialistes. I els alumnes es convertiran en autodidactes perquè no podran fer consultes", lamenta el José.