Un dels objectius de l'educació és ajudar cada criatura a descobrir els seus talents, a identificar aquells àmbits en els quals el seu potencial és gran o en què destaca d'una manera especial. Un prestigiós educador i escriptor anglès diu que totes les persones hem de trobar el nostre element: aquella activitat en què som bons i que a més a més ens apassiona. Aquest element no tothom té la sort de convertir-lo en professió, però és indispensable trobar-lo i practicar-lo -ni que només sigui com a afició-, ja que desvetlla tot un seguit de qualitats que ens infonen un segell personal i aporta una sèrie de beneficis que podem extrapolar a l'activitat professional i a la pròpia vida.
Això que sembla tan elemental, fa uns anys no ho era gaire i en l'actualitat tampoc no està del tot assumit. Ens els meus anys d'escolaritat, ens feien tests d'intel·ligència i personalitat però mai no se'ns donaven a conèixer els resultats als interessats. Els meus pares els tenien tan ben amagats, que jo em temia que fos perquè no hi era tota i resulta que era just al contrari.
L'orientació és clau
Es tractava que no sabés que valia per al que realment valia. Eren altres temps i, afortunadament, la vida m'ha conduït igualment cap al meu element i això sempre és gràcies a persones que t'ajuden a fer-te adonar d'alguna aptitud o habilitat singular. Hi ha pares i mestres que tenen dificultats per veure o reconèixer els punts forts d'una criatura. O que els veuen i no els potencien perquè no encaixen amb les seves expectatives. No només hem de fer-los notar els seus punts forts, amb tota claredat, sinó que hem de pressuposar que cada criatura en té algun, tant se val quin sigui. El que és important és descobrir-lo i trobar alguna manera de materialitzar-lo. L'orientació i l'ajut de l'adult és clau en aquest sentit.
