Criatures 07/02/2015

Aprendre a compostar

Les escoles amb compostador reciclen la matèria orgànica i la converteixen en fertilitzant natural per a l’hort

Gemma Castanyer
3 min
Aprendre  a compostar

“Tenir un compostador a l’escola permet que els alumnes aprenguin el cicle natural de les plantes a partir de la pròpia experiència. Ells s’encarreguen de recollir les matèries orgàniques sobrants del dinar, per exemple les peles de la fruita, i les aboquen a dins del compostador. Al cap d’un temps aquell menjar s’ha convertit en un adob boníssim per a l’hort, que quan arribi la primavera produirà noves verdures i fruites que els alumnes menjaran. I aleshores el cicle torna a començar. És fantàstic!” Això ens ho explica la Laura Ceraldi, encarregada dels projectes mediambientals de l’escola Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka.

Fa deu anys que el centre va decidir incorporar un petit compostador domèstic cedit per una família de l’escola. Des d’aleshores el projecte ha anat creixent fins a esdevenir una peça clau del seu programa mediambiental: “L’Ajuntament, a través de l’AMB [Àrea Metropolitana de Barcelona], ens ha cedit els tres compostadors que tenim actualment, un dels quals és vermicompostador, que produeix l’adob gràcies a l’acció dels cucs de terra, i que és més petit de mida”, explica la Laura.

“Treballant el compostatge reduïm la brossa generada: a més tenim l’oportunitat d’estudiar els insectes que participen en el procés (com ara el porquet de Sant Antoni, les formigues, els cucs, etc.), fomentem una alimentació saludable, aprenem el cicle natural de la vida i compartim els aliments que generem”, afegeix.

Escoles compostaires

Com els Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka, actualment ja són 350 les escoles de l’àrea metropolitana que disposen d’un compostador. Obtenir-lo és senzill, només cal disposar d’un espai exterior de 12 metres quadrats, generar residus orgànics i tenir una mica de temps lliure: “En els últims anys hi ha hagut una nova onada d’escoles interessades en la biocultura que han sol·licitat un compostador i que n’estan obtenint excel·lents resultats”, afirma Albert Torras, cap de prevenció de residus de l’AMB. “Qualsevol activitat que les criatures fan amb les mans els genera una enorme recompensa i això es fa tangible quan veuen créixer les plantes o els fruits que han cuidat amb el compost que entre tots han produït a l’escola”, afegeix.

Per adquirir-ne un, el centre que ho desitgi cal que es posi en contacte amb el seu ajuntament i faci un curs de formació de dues hores de durada. En acabar, l’escola rebrà gratuïtament un compostador: “Durant el primer any els nous compostaires també reben la visita d’un expert en compostatge per resoldre dubtes i controlar que el procés s’està fent correctament”, explica Torras.

Una xarxa a l’alça

L’any 2004 és quan l’AMB, encarregada de la gestió i tractament dels residus a l’àrea metropolitana, va engegar un programa per promoure el compostatge, i ara ja són 31 els municipis col·laboradors i més de 4.000 els compostadors repartits. És una de les línies d’acció de prevenció de residus de l’AMB. “El creixement és lineal i sostingut, però és cert que gràcies a les escoles noves famílies s’han interessat per tenir un compostador a casa”, explica Torras.

Per potenciar la campanya de compostatge domèstic, l’AMB també ha impulsat la creació d’una Xarxa de Compostaires Metropolitans (XCM) oberta a compostaires i experts. La XCM ofereix cursos i manté un blog i una pàgina de Facebook, on es pot trobar informació d’interès sobre el compostatge metropolità i on compartir les seves experiències.

L’AMB també organitza cada mes demostracions de compostatge domèstic als parcs metropolitans. Si voleu informació de dates i llocs, trobareu el detall al blog de la XCM: Compostmetropolita.blogspot.com.es.

stats