Criatures 01/02/2014

Amics i coneguts

i
Lluís Gavaldà
2 min

Et van caure pel camí, com aquells guants de llana de la butxaca de l'abric que et duren amb prou feines tres dies mal comptats. Tampoc cal fer-se mala sang, és llei de vida. Això sí, n'hi ha que encara et vénen al cap. Són els que, de manera inconscient, com gairebé tot el que feies llavors, et van ajudar a fer forats i pintar de colors aquella paret rònega i grisa que es deia escola. Amb ells vas posar malnoms a tots els professors que t'emprenyaven (i als que no, també), vas fer les primeres campanes per empaitar noies i vas perfeccionar noves i sofisticades manera de copiar als exàmens de química.

Sí, de tant en tant sents una cançó o fan un programa d'aquells sobre els 80 i et vénen al cap, i gairebé aconsegueixen el miracle que enyoris els dies de deures diaris i missa setmanal. Per sort, però, hi ha els altres. Siguem sincers, no tota la gent de la nostra escola era entranyable i divertida. També hi havia els talossos, els repetidors professionals, aquells que a classe no paraven de fer acudits sense gràcia, els que es cagaven davant els professors dòberman i en canvi boicotejaven les classes dels mestres que miraven de tractar-nos una mica com si fóssim persones i no borregos sense criteri. Va!, segur que ara mateix us en ve algun al cap. Oi que sí? Eren aquells que xalaven fent la vida impossible als diferents, als dèbils, als introvertits, és a dir, a tu. Els que et fotien l'entrepà i els cromos i també la noia que t'agradava tant. Els xulos del pati, sempre putejant, sempre envoltats de súbdits sense criteri que els feien la feina bruta.

Segur que m'enteneu. Són aquells pels quals no tens perfil al Facebook, no fos cas. Però l'altre dia me'n vaig trobar un. Al gimnàs, naturalment. Va ser mirar-lo des de la porta i adonar-me'n que, en el fons, no som tan diferents de quan érem nens d'escola. Que, sota el perímetre augmentat de la panxa, som els mateixos que fèiem la filera als matins uniformats, o, en el cas d'ell, ens colàvem fotent un calbot. Ho dic perquè el meu excompany d'escola semblava ben bé que encara fos a classe de vuitè. Feia el numeret igual, explicava els mateixos acudits i se'n reia molt, molt, com si fos el primer cop que els escoltava, com feia llavors. Abans que em veiés i fes veure que ens quèiem bé vaig girar cua per fer sauna aquell dia. Potser em va veure. Potser no. Sincerament, me la va suar bastant.

stats