Estem en època de campaments, colònies, campus d'estiu, estades a l'estranger per aprendre idiomes... Per a les criatures i adolescents que passen uns quants dies allunyats de la família per primera vegada, i també per als que ja hi estan avesats però hauran d'enfrontar situacions noves, els primers dies fora de casa poden esdevenir una experiència engrescadora i també un xic angoixant o trasbalsadora. Pares i fills hem de transitar un període d'incertesa i adaptació, i hem de fer-ho amb confiança en els recursos de la criatura i dels educadors o monitors que se'n fan càrrec, així com en el valor educatiu que gairebé sempre tenen aquest tipus d'experiències.
Entra dins la normalitat que el primer cop que parlem amb ells ens diguin que són en el pitjor lloc del món. Que el menjar es dolentíssim, les instal·lacions penoses, la gent antipàtica i les activitats avorrides. Si estan aprenent idiomes, que el nivell és massa fluix o massa alt, i si fan esports tres quarts del mateix. No ens ho hem de creure del tot i desesperar-nos, ni tampoc no fer-los cas o voler convence'ls del contrari. El més efectiu és escoltar-los, deixar que ens aboquin un malestar que sol ser tan immens com efímer i que és fruit d'enfrontar-se a situacions desconegudes, allunyades de les rutines i l'entorn habitual, i a vegades també de la decepció pel que no és com voldrien o com s'havien imaginat.
Activar la seva fortalesa
Si comprenem la tensió que sol generar la novetat en aquests primers moments, el més probable és que transmuti per si sola. De vegades convé dir-los que aguantin una mica més el desencís inicial perquè el més segur és que aviat es vagin fent al lloc i comencin a trobar-hi també les gràcies. I que, de totes maneres, en tornarem a parlar i si la situació empitjorés i fos insuportable, miraríem què podem fer per solucionar-ho. Aquestes dues coses poden tenir un efecte talismà. Legitimar el que senten i animar-los a tolerar uns dies més la dosi inicial de malestar activa la seva fortalesa interior. Dir-los que si arriba el cas buscarem una solució els dóna seguretat. Sentir-se atesos i saber que ens tenen al seu costat sovint propicia que ho acabin resolent per ells mateixos.
