PALOMA ARENÓS

Adéu al xumet! Com deixar enrere la pipa

Adéu al xumet!
 Com deixar enrere la pipa / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

Alguns són una extensió de la criatura, que sembla incapaç de viure sense ell. La funció del xumet és satisfer la necessitat del nadó de succionar gairebé permanentment, cosa que en l'argot mèdic es coneix com a succió no nutritiva perquè no s'ingereix llet. La pipa és el consol, el substitut de la mare i del pit quan no són a prop i, sovint, alleuja. Però arriba un dia en què pares, pediatres, odontopediatres i logopedes consideren que la criatura és massa gran per portar xumet i cal treure'l.

Realment, no hi ha una edat unànime entre els professionals, ja que la franja recomanable va entre l'un i els tres anys de vida. Per tant, cada criatura és un cas i la decisió ha de ser molt personalitzada i a mida de cada situació. "Podem fixar-nos en com reacciona el nen davant la retirada del xumet. Si ho fa sense gaire ansietat, es pot començar a treure-l'hi", aconsella la psicòloga infantil Noemí Fernández. També suggereix que cal anar preparant la criatura amb missatges del tipus "Ja ets un nen gran i no el necessites". Al mateix temps, cal que els pares "en restringeixin gradualment l'ús fins que només el faci servir per dormir" i, finalment, l'acabi abandonant.

Fernández detalla que als nens que més els costa deixar-lo són "els menys autònoms, més dependents, amb algun tipus de retard maduratiu o amb nivells elevats d'ansietat". "Són els que més noten qualsevol mena de canvi i, per tant, també els resultarà molt més difícil deixar la pipa que a d'altres nens". Necessitaran un procés adaptat al seu ritme, del tot personalitzat.

Problemes de dents

Portar el xumet més temps del compte pot provocar problemes de dentició i de parla, segons adverteixen els experts. L'odontopediatra Sonia Guerrero en recomana l'ús diürn i nocturn "només fins als vuit mesos". "Després d'aquesta edat -puntualitza- només és recomanable l'ús nocturn i, com a màxim, fins als dos anys, perquè si endarrerim la retirada del xumet es podria provocar una alteració de l'alineació de les dents anteriors i massa espai entre les dents, el que es coneix tècnicament com la mossegada oberta". En el cas de nadons que es xuclen el dit gros, l'odontopediatra veu "preferible" que els pares substitueixin aquest hàbit i li donin l'alternativa del xumet, ja que la retirada de la pipa sempre serà més fàcil que treure-li el dit de la boca. Ara, "si els pares ho veuen impossible i l'hàbit del dit persisteix a l'entorn dels tres anys, és molt recomanable que portin aquest nen a la consulta d'un odontopediatre i, si cal, el derivarien a un logopeda perquè tracti l'hàbit", subratlla Guerrero. Els nens que allarguin l'ús del xumet poden patir més càries, ja que està en contacte amb les restes alimentàries i de begudes ensucrades.

Reforçar l'autoestima

La psicòloga infantil Noemí Fernández proposa que els pares han de reforçar l'autoestima de l'infant amb missatges que li transmetin que estan contents perquè el nadó s'ha fet gran i cada dia aconsegueix noves fites. "Cal buscar el moment de més estabilitat i tranquil·litat possible per iniciar el procés de retirada del xumet. No s'ha de treure si el nen mostra ansietat, està nerviós, malalt o ha tingut algun canvi en l'ambient familiar".

La psicòloga infantil recomana també que "si es tracta d'un nen prou madur se'l pot involucrar en la retirada del xumet i, fins i tot, se li poden oferir diferents possibilitats perquè triï la més atractiva: donar-lo a un altre nadó, aprofitar que vénen els Reis Mags, canviar-lo per una joguina que li faci molta il·lusió, penjar-lo d'un globus i deixar-lo anar…", suggereix la psicòloga.

Núria Brugués, mare de bessones i autora del blog La invasió Twin (Lainvasiotwin.blogspot.com.es), explica com s'ho va fer amb les nenes. "El xumet de dia el vam treure cap als dos anys, amb l'ajuda dels Reis Mags, ja que a la Cavalcada de Sabadell hi surt una carrossa que els recull. Com que els hi van portar una cuineta molt maca, no va ser gens traumàtic. Van acceptar el canvi de pipa per cuina", apunta Brugués.

L'operació Piu-piu

I cap als dos anys i vuit mesos, ella i el seu home, el Jordi, van engegar l'anomenada operació Piu-piu per eliminar també el xumet de nit. "L'Ona i l'Estel veien un ocell des del balcó -tenien el niu just al costat de casa- i els vam dir que s'havien emportat les pipes per anar a dormir". "Curiosament -recorda la blogaire- elles mateixes es van inventar la història. Ens deien que els ocells pares agafarien les pipes i les donarien als ocells petits. Feia temps que els explicàvem que els xumets s'estaven trencant i que elles ja havien acabat tots els que els tocaven. Les pipes són per als bebès. Suposo que van pensar que era igual si eren bebès humans o ocells", recorda.

La primera nit van dormir inquietes, però els dies següents van continuar sense el xumet i van seguir fidels a la història dels ocells. "Crec que el més important és que van ser elles les que van fer el pas" i que els pares no les van forçar, conclou satisfeta Brugués. Ara, l'Ona i l'Estel tenen 4 anys i només es recorden del xumet quan juguen amb les nines i fan de mares o mestres.