XAVIER TEDÓ

Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica

Per al moment de deixar el xumet no hi ha cap protocol que serveixi per a tots els infants, però sí algunes pautes que us poden ajudar a assolir l’èxit en l’operació

El reflex de succió és inherent al nadó des que és un fetus fins que té dos o tres anys, perquè és la font de la seva alimentació. Un acte que també l’asserena davant de qualsevol sensació que no li sigui agradable. L’objecte més estès per portar a terme aquesta funció és, sense cap mena de dubte, el xumet. El seu ús, però, és perjudicial per a les dents, el paladar i la parla més enllà dels dos anys.

El problema és que la majoria dels infants es resisteixen, arribat el moment, a perdre un objecte que els ha acompanyat des que van néixer. L’altre gran inconvenient és que no existeix un procediment eficaç que serveixi per a tota la canalla... o per a tots els pares.

Ho avalen la Marta i l’Ivan, que no ho van tenir fàcil amb la Martina, la filla gran. Van fer un primer intent en la Cavalcada de Reis de Barcelona, en què una carrossa recull els xumets: “La primera nit ho va portar bé, però al cap de dos o tres dies el va tornar a reclamar i vam ser dèbils i n’hi vam tornar a donar un que teníem guardat”, confessa la Marta. Un parell de mesos més tard ho van tornar a intentar: “A l’escola bressol ja no els podien dur ni per fer la migdiada i a casa només el duia per dormir, així que vam decidir fer el pas definitiu”. Van deixar el xumet sota el coixí i quan ja dormia l’hi van treure i en el seu lloc hi van posar uns ninotets: “L’endemà li vam dir que se l’havien endut uns angelets i ja mai més el va demanar”. Ara només esperen que el petit, l’Àlex, que també fa servir xumet, no els posi les coses tan difícils. “La Martina era molt nerviosa i el xumet la tranquil·litzava. A més, era molt viva i sabia que en teníem més quan li vam donar el primer al patge”.

Quan s’ha de fer?

La pedagoga i terapeuta infantil Cristina Garcia considera que l’edat recomanable per deixar el xumet és entre els dos i els tres anys, tot remarcant que ha de ser un procés gradual: “A partir de l’any o any i mig cal limitar el seu ús als moments en què estiguin irritables, cansats o tinguin algun dolor, als dos anys només per dormir i als tres s’ha de retirar de manera definitiva”. Carme Cols, mestra jubilada amb més de 40 anys d’experiència en 0 a 3 anys, prefereix no acotar una edat concreta: “Cada infant és únic i no podem generalitzar, les històries sobre el xumet són tan diverses que si no es tenen presents es poden donar sensacions positives, però també molt negatives”. Per aquest motiu, la responsable del portal El Safareig creu que “si hi ha un procés conscient i l’infant té oportunitats, molt aviat pot deixar el xumet”.

Com s’ha de fer?

Advertir amb temps l’infant que haurà de deixar el xumet és bàsic per assolir l’èxit. Cal anar-lo conscienciant durant unes setmanes que el seu ús és dolent per a les dents i la boca o que ja s’està fent gran i que no el necessita perquè té altres recursos per calmar el seu desassossec. El pas s’ha de fer quan estigui relaxat i no hi hagi canvis a la vista, com ara l’arribada d’un germà o l’inici de curs. A l’hora de treure’l, hi ha qui aposta per fer-lo desaparèixer utilitzant un personatge fantàstic a qui ja no l’hi podrà reclamar personalment. Cristina Garcia, que també és fundadora del portal Edúkame, ho subscriu: “Els personatges màgics formen part del seu món. És un bon recurs”.

Cols, en canvi, no comparteix que el xumet desaparegui misteriosament: “El nen o nena, en un procés acompanyat, conscient, ha de deixar el xumet trobant la manera de fer-ho”. La mestra ja jubilada també critica que algunes escoles bressol retirin el xumet als infants a partir de l’any i un cop passat el període d’adaptació. I hi troba un altre inconvenient: “Si es treu a la força a l’escola en reforcem la possessió quan el vénen a buscar la mare o el pare”.

La responsable del portal Edúkame, Cristina Garcia, considera que és la família qui ha de prendre la iniciativa: “L’adult sap què és bo per a ell i l’ha d’orientar i preparar-lo”. Per superar aquest moment n’hi acostuma a haver prou tenint paciència uns dies. I és que aquest no deixa de ser el seu primer comiat.