02/07/2016

Ara sí, ja és estiu

2 min

Ja és estiu, fins i tot ara que escric aquest article, dies abans que surti publicat. Ja és estiu i els dolços dies de rutina i predictibilitat se n’han anat a fregir espàrrecs. I tot i que m’atabala el desori quàntic en què es converteix el meu dia a dia de progenitora autonta (autònoma, autònoma) amb menors d’edat a càrrec (MEC) sense escolaritzar pul·lulant per casa, també m’agrada treure’m la cotilla asfixiant dels horaris i altres cotilles de la mateixa intensitat.

La barreja de feina pròpia dels MEC, d’hores i hores de progenitors burxant, empenyent, sotjant i assetjant, i d’una part ínfima, però no menyspreable, d’atzar, ha volgut que tots ells enfilin l’estiu amb l’expedient acadèmic impecable. Aquest fet sempre és doblement celebrat per servidora. Una, perquè al final, quan se sembra, ni que sigui de mala gaita, ni que sigui sense desodorant, però se sembra, coi, al final la collita no et fa caure la cara de vergonya, o fa prou goig, o és per lluir i explicar. I l’orgull de progenitora en veure el fruit aconseguit se m’inflama, perquè sé tot l’esforç que hi ha al darrere. Un esforç fet a base de colzes. O, també, un esforç invertit a lluitar contra les forces del mal que habiten en tot MEC, i que l’empenyen, de vegades, a autosabotejar-se amb alegria. I, d’altra banda, la notícia dels bons resultats acadèmics implica que no caldrà passar-se l’estiu burxant, empenyent, sotjant i assetjant perquè facin els deures i/o estudiïn per als exàmens de recuperació.

Deures d'estiu

De deures en faran, esclar, seguiré fotent-los la tabarra perquè llegeixin, practiquin mecanografia, aprofitin per avançar en el TR (treball de recerca), etc. Però el to serà suau, alegre, feliç i allunyat d’aquella tensió de thriller de les obligacions que vénen acompanyades de dates de lliurament o d’examen. I mira, podré inventar-me nous deures. Perquè hi ha certes calaixeres a l’espai on estudien (ara ja no puc dir “en teoria”, perquè l’expedient reforça la versió dels MEC) que necessiten urgentment ser purgades i desinfectades. I també m’agradaria que el MEC núm. 2 repassés la pintura del pati, perquè la humitat fa que no quedi prou estètic, i, en canvi, un MEC pintant sempre és una imatge d’allò més estimulant. L’any passat em va colar fer-ho cobrant, però aquest any ja no m’enxamparà amb la guàrdia baixa. I a la MEC núm.1 també he pensat que li posaré tasques diferents, com visionar les pel·lícules que més m’agraden, perquè cal que sàpiga amb urgència que les coses més serioses només es poden parlar amb humor, com deia el gran Billy Wilder (tots drets!). I estic pensant que perquè el MEC núm. 3 no perdi el to amb la psicomotricitat fina, em sembla que l’iniciaré en l’apassionant món de la manicura de progenitora, de mans i de peus. Sí, ja és estiu. Aprofitem-ho.

stats