L’EXPLORADOR REPRIMIT

Un curs per a la crisi

Dilluns comença l’esdeveniment bàsic de tota comunitat humana: els seus infants aniran a escola i passaran a descobrir, imaginar i saber més, també fora de la família. Aquest curs, a més, serà especial perquè algunes crisis escolars agudes fa molt temps que esperen resposta. N’apuntaré breument tres: la crisi de la segregació, la crisi de l’avaluació i la crisi de l’academicisme.

L’escola com a institució està demostrant de manera extrema que la seva funció és mantenir la segregació social. Algunes escoles i instituts han de servir per contenir pobreses, famílies desbordades per la supervivència o una diversitat cultural complexa. D’altres, per aconseguir que l’alumnat amb “possibilitats” arribi a bon port. Les famílies no volen males companyies, l’escola ha de servir per ensenyar sense distorsions a qui vol aprendre. Un adolescent de l’ESO que en un parell de setmanes aconseguia centenars de milers de firmes contra les revàlides de la Lomce definia molt bé la segona crisi: “Quin sistema educatiu és aquest en el qual se’ns valora i es decideix el nostre futur únicament en funció dels resultats obtinguts en un parell de proves?”

Però no serà només un any de batalla contra el que preveu aquesta llei. Aquí també avaluem determinades competències i ho fem de manera uniforme, sense tenir en compte la diversitat de realitats educatives o allò que veritablement necessiten els nens.

I la crisi de l’academicisme podríem definir-la com pretendre que aprenguin el currículum, fer de l’escola el lloc de transmissió de coneixements, continuar ensenyant com s’ha fet sempre. Serà el curs de la venda d’innovacions amb aparença de canvi per a alguns alumnes que podran anar a escoles noves. Però mares i pares s’hauran d’interrogar sobre com ha de ser l’escola que els seus infants necessiten.

Acabo de publicar Hartos de los deberes de nuestros hijos (Lectio), on escric: “Només s’aprèn després d’haver sentit el desig de saber. Aprendre té a veure amb com somiar o com descobrir la felicitat. Els deures, per exemple, només poden ser propostes perquè la vida esdevingui aprenentatge i que aquests deures tinguin a veure amb la vida”. ¿Serà aquest curs el dels ciutadans infants i el de l’escola que fa possible ser persones?