FLORS DE BACH

El cofre dels tresors

L’optimisme és una actitud vital essencial, un valor ineludible que hem de promoure i fomentar en l’educació i en tots els àmbits de la vida humana. Un optimista no és un ingenu que ho veu tot fàcil o de color de rosa. És algú que veu les diverses cares de la realitat -incloent-hi les ingrates i negatives- però que fa una aposta decidida per les boniques i positives i treballa tenaçment per fomentar-les. L’optimista es compromet en la millora de la realitat, precisament perquè és conscient que hi ha molt a millorar. Veu que hi ha molt a fer i s’hi involucra i s’arremanga per fer el que es pot fer i està a les seves mans.

En l’educació no hi ha lloc per a pessimistes. La infància és l’etapa de descobrir el món i meravellar-se. L’adolescència és l’etapa de despertar a la vida i enamorar-se. ¿És apte per educar infants i adolescents algú que s’ha desencantat del món i s’ha desenamorat de la vida? Jo penso que no. L’optimisme és inexcusable per als que ens dediquem a educar criatures. Molts pares i mestres que estan d’acord en aquesta premissa em pregunten com podem adoptar i encomanar una actitud optimista en temps incerts com els actuals. Acostumo a respondre que l’aposta per l’optimisme és més necessària que mai en moments difícils. En situacions tan colpidores com la dels refugiats, per exemple, podem veure els efectes balsàmics d’animadors infantils, cantants i pallassos, que dibuixen somriures, atenuen amargors i revifen esperances.

Una cosa bastant recomanable i efectiva en situacions no tan extremes però també difícils, com algunes de les que es donen en el nostre entorn aquests últims anys, és aprofitar les dificultats per distingir més clarament el que és essencial del que no ho és. Un suggeriment que faig a les famílies, amb aquest objectiu, és que creïn el cofre dels tresors familiars. Es tracta d’una capsa en la qual, amb la freqüència que es vulgui, anem posant -ja sigui escrit en un paperet o amb algun símbol- tot de coses que tenim, que ens podem oferir els uns als altres o que podem inventar, crear i desenvolupar, i que cap crisi ni daltabaix econòmic ens pot prendre. És una bona manera de fer més visibles les riqueses immaterials i intangibles que totes les famílies tenim, i d’acaronar-nos el cor quan la vida fa pujada.