LA SETENA HORA

Assignatura d’emprenendoria?

Nosaltres no som gaire de codis ètics. Potser perquè ens vam començar a fer grans en una època en què el que es portava era creure en el futur, en un futur cap a millor, volem dir. Els de l’Església ens explicaven que tot aniria bé si ens agafàvem de les mans i dels cors; els de la política, per la seva banda, ens dibuixaven horitzons on regnaria la justícia i la igualtat entre rics i pobres, entre homes i dones. Sí, vam créixer embolcallats per grans institucions que ens aplanaven el camí amb un discurs convincent. Llavors no calien gaires codis ètics, perquè era el col·lectiu qui ens arrossegava.

Tenim la sensació que ara ningú no gosa demanar a la política que es posi dreta, ni a l’Església que respongui amb fermesa davant les calamitats que ens envolten, per això sembla que l’única via possible sigui apel·lar al ciutadà. Enlairem a cada cantonada codis ètics, ben bé perquè no sabem com tapar-nos les vergonyes. I a cada codi mirem de sacsejar-nos per dins, amb la bona intenció -això no ho neguem- de millorar una mica el món en què vivim.

Però ens sembla que no caldria desplegar tanta energia, ni tanta paperassa, si capgiréssim una mica les coses. En aquest sentit, ens agradaria recordar allò de la “ docta ignorantia ” que deia un home tan savi com Nicolau de Cusa. Des d’aquesta condició de savis ignorants, d’éssers que sabem que hi ha una llum infinita, però que només podem captar-la des de les nostres tenebres, potser ens convindria més pensar en aquestes tenebres que, al capdavall, és el més propi de la nostra condició finita i indefugiblement humana.

Per això, i des del punt de vista educatiu, proposem un canvi. Vist com van les coses, no cal planificar assignatures sobre l’emprenedoria, més aviat ens cal promoure’n d’altres amb títols com Sobre les actituds negatives. El títol, com us podeu imaginar, el manllevem del mateix Nicolau de Cusa. En realitat, no sabem si tot plegat s’acosta massa a la teologia negativa que ell predicava, però ens agradaria pensar que sí. La possible assignatura tindria uns continguts diàfans: qui són?, què han fet?, com ho han fet?, amb la permissivitat de qui?, a qui han perjudicat?, quina lliçó en podem treure?

Si ho sabem explicar bé, i amb la ràbia continguda, potser no caldrà atabalar gaire amb codis ètics els ciutadans de demà.