Assetjament a tan sols un clic
LÍDIA JUANMARTÍ

Assetjament a tan sols un clic

Assetjament a tan sols un clic

La tecnologia ha donat ales al ‘bullying’ i les intimidacions ja no es fan només a l’escola sinó que s’amplifiquen al món virtual

Una noia de 2n d’ESO poc acceptada pel grup i enamorada del noi popular de la classe s’il·lusiona quan ell comença a xatejar amb ella per WhatsApp. La noia li confessa que li agrada i ell menteix admetent el mateix sentiment. El noi ho aprofita per demanar-li una foto dels pits com a prova d’amor. Ella, d’entrada, s’hi nega. Però el noi insisteix fins que ella hi acaba accedint. Més endavant, el noi li demana més fotos nua. La noia diu “no” amb rotunditat, malgrat la insistència d’ell. Però, sota l’amenaça de publicar la imatge dels pits al grup de WhatsApp de classe, la noia acaba cedint al xantatge i li envia altres fotos íntimes. El noi crea un grup amb amics i comparteix les imatges. En qüestió d’hores, les fotos acaben circulant per tot l’institut i la noia passa a ser el centre de burles i vexacions constants, consentides per la resta de companys.

Aquest és un cas recurrent de ciberassetjament, una expressió renovada del fenomen del bullying, però traslladat a les pantalles. La revolució tecnològica ha creat un nou escenari d’interacció, el ciberespai, on les regles del joc han canviat. Avui el WhatsApp s’ha convertit en la principal eina d’assetjament dels menors i aglutina el 80% dels casos de ciberassetjament registrats, segons revela un estudi recent de la Fundació ANAR. El bullying és una forma de maltractament que normalment passa a l’escola i que es caracteritza per la reiteració d’una conducta agressiva d’un o més alumnes que volen fer mal a un company que se sent indefens. La víctima d’assetjament escolar tradicional sent angoixa pel fet d’estar obligada a conviure en el mateix entorn escolar que el seu agressor. Però és que ara, amb internet, el bullying ja traspassa les parets de l’escola i la víctima pateix tothora. Les intimidacions, amenaces i insults ja no tenen lloc només dins les aules o a l’hora del pati, sinó que quan s’acaben les classes els assetjadors continuen turmentant les seves víctimes a través de WhatsApp o de les xarxes socials. L’agressió pot començar al món real, a l’escola, però continua al món virtual.

La revolució tecnològica ha creat un nou escenari d’interacció, el ciberespai, on les regles del joc han canviat

EFECTE 24 HORES / 7 DIES

Amb el ciberassetjament, la persecució pot tenir lloc les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana i, a més, per múltiples canals. “L’assetjament es pot donar simultàniament per diferents plataformes a les quals víctima, agressor i espectadors sempre estan connectats mitjançant diferents dispositius. Per la qual cosa no hi ha llocs segurs, ni tan sols la pròpia llar”, alerta Irene Montiel, doctora en psicologia i professora de criminologia de la UOC. “Això no només promou la conducta impulsiva i desinhibida dels perpetradors (cada vegada més agressius), sinó que també facilita el ràpid aïllament de la víctima (cada vegada més indefensa) i contribueix a la prolongació indefinida del seu patiment (cada vegada més oblidat)”, remarca Montiel, que és experta en ciberdelinqüència. A més, el ciberbullying té unes característiques pròpies que l’assetjament tradicional no té. Segons Montiel, “tant els agressors com els espectadors són invisibles, no han d’afrontar el cara a cara amb la víctima, la qual cosa genera una distància entre víctima i agressor, sobretot emocional”. “A més, els continguts es difonen molt més ràpidament, són molt difícils de fer desaparèixer i tenen molta més gent que els veu”, afegeix. Per tant, el potencial del dany és superior, per la immediatesa i l’abast de la difusió de les agressions, i perquè la víctima acaba patint les conseqüències una vegada i una altra, sense tenir cap control sobre tot allò que es publica d’ella a la xarxa.

“En el ciberassetjament, tant els agressors com els espectadors són invisibles, la qual cosa genera una distància entre víctima i agressor, sobretot emocional”

Irene Montiel - Doctora en psicologia

La psicòloga Irene Montiel ha elaborat un estudi amb més de 4.000 adolescents d’entre 12 i 17 anys en què constata que la meitat dels menors reconeixen haver patit ciberassetjament en algun moment, i el 45% haver agredit a través de les xarxes socials. Qualsevol jove pot comportar-se agressivament en un moment concret. N’hi ha que utilitzen la violència per solucionar problemes, a d’altres els serveix com a sortida per afrontar situacions familiars o personals difícils i, fins i tot, alguns ho fan per aconseguir popularitat i amics. Segons l’estudi, el perfil de ciberassetjador més habitual és un noi d’entre catorze i quinze anys. Acostumen a ser joves que entenen la violència com una forma adequada de resoldre conflictes, que tenen dificultat a l’hora de complir normes i que passen moltes hores sols davant l’ordinador o amb el mòbil. També n’hi ha que tot i ser tranquils i pacífics s’afegeixen a les agressions que han començat altres companys. Els nois tenen més tendència a enregistrar amb el mòbil tota mena d’agressions per penjar-les després a les xarxes i les noies solen recórrer més a la difusió de rumors, xafarderies i comentaris despectius amb l’objectiu d’aconseguir l’aïllament de les víctimes.

Així mateix, qualsevol adolescent pot ser víctima de ciberassetjament en un moment donat, però n’hi ha que estan més exposats a patir aquesta situació. Les noies de 16 o 17 anys són les víctimes més freqüents de ciberassetjament. La baixa autoestima, la inseguretat i la dificultat per relacionar-se o la incapacitat per defensar-se solen ser característiques comunes. A més, poden rebre ciberassetjament menors que tenen dificultats de relació amb els seus companys. També pateixen ciberassetjament aquells joves que els companys no entenen o veuen diferents per cultura o aparença. De fet, entre els factors de més risc hi ha l’orientació sexual.

Les noies de 16 o 17 anys són les víctimes més freqüents de ciberassetjament

Però la dada més preocupant de l’estudi de Montiel és que el 67% dels ciberassetjadors abans n’han sigut víctimes. Per tant, haver patit ciberassetjament pot ser un factor de risc de convertir-se també en agressor. De fet, segons la psicòloga i professora de la UOC, “tots els menors implicats, encara que sigui com a simples testimonis de l’abús, interioritzen models de relació basats en el desequilibri de poder i normalitzen l’ús de la violència”.

Però aquí no queda la cosa. Els estudis evidencien que les víctimes de ciberbullying presenten fins a sis vegades més risc de patir altres formes d’assetjament online, com ara el sexual ( grooming, en què els adults es guanyen la confiança dels menors per aconseguir favors sexuals, coacció sexual per obtenir imatges de sexting enregistrades per la víctima, o extorsió amb l’amenaça de difondre-les públicament). Actualment hi ha una despreocupació generalitzada entre els més joves per la seva privacitat a l’hora d’utilitzar les xarxes socials i, d’aquesta manera, els assetjadors tenen més facilitat a l’hora d’apropar-se als menors, creant perfils falsos en què fingeixen ser amics fins que comença la coacció sexual. “L’adolescència és una època d’inseguretat, d’experimentació dels propis límits i d’inestabilitat emocional. No és estrany, doncs, que en l’àmbit de la sexualitat els adolescents s’atreveixin a protagonitzar conductes de risc”, diu Irene Montiel. “Aquesta generació selfie viu en una societat que els empeny a dur a terme aquest tipus de conductes irreflexives que eleven la seva exposició a ser víctimes d’assetjament sexual a través de la xarxa”, adverteix.

PREVENIR I DENUNCIAR

El psicòleg i professor de secundària Dídac Roig, que en el seu dia a dia s’ha trobat amb circumstàncies diverses de ciberassetjament a les aules, proposa prevenir i educar els adolescents per conscienciar-los dels riscos i imposar sancions als assetjadors. “Cal posar el problema damunt la taula, ja que en molts entorns segueix sent un tema tabú, es minimitza o s’aborda de manera superficial”, reconeix. Un dels factors que s’addueix per no actuar és que el ciberassetjament passa fora del centre escolar, però per al psicòleg no ha de servir d’excusa i s’ha d’actuar igualment, ja que “són situacions que tenen l’arrel en el centre escolar i és a dins on se’n pateixen bona part de les conseqüències”. Es tendeix a tapar aquest tipus de casos per evitar possibles responsabilitats i les víctimes es veuen desprotegides i moltes vegades pateixen l’assetjament en silenci. En aquest sentit és important “generar espais de denúncia sense por a les represàlies i sense culpabilitzar les víctimes (per no haver sabut defensar-se o per no haver-ho dit abans). Se’ls ha de donar l’oportunitat que expressin què els ha passat”, reclama Roig. Per a l’educador, és tan important prevenir com sancionar. “Sóc partidari de ser contundent amb les sancions als assetjadors per demostrar a les víctimes que s’està actuant perquè no es repeteixi la situació”, argumenta.

“Cal posar el problema damunt la taula, ja que en molts entorns segueix sent un tema tabú, es minimitza o s’aborda de manera superficial”

Dídac Roig - Psicòleg i professor

Però, encara avui, els centres escolars tenen un cert desconeixement dels protocols d’actuació davant els casos de ciberassetjament. Les famílies afectades tampoc denuncien per por a empitjorar la situació o perquè no són conscients de la gravetat fins que ja és massa tard. Només acaben en denúncia davant la policia els casos més greus, a vegades ja irreparables. De fet, segons l’estudi de la Fundació ANAR, una de cada deu víctimes d’assetjament escolar canvia d’escola, però la reincidència al nou centre és del 30%. Els experts també indiquen que les víctimes de ciberassetjament presenten quasi dues vegades més probabilitats d’haver tingut alguna temptativa de suïcidi. Per això actuar a temps és fonamental.

UNA APLI PER AVISAR

Detectar a temps el ciberassetjament és clau abans que sigui massa tard. Segons l’estudi de la Fundació ANAR, gairebé en el 80% dels casos de ciberassetjament els afectats pateixen ansietat, i 9 de cada 10 víctimes tenen seqüeles psicològiques. El problema és que, tot i que molts casos són de domini públic per a l’entorn pròxim a la víctima i a l’agressor, passen desapercebuts per a la majoria d’adults, que no utilitzen les mateixes xarxes que els joves.

En aquest sentit, existeix una eina digital, l’apli mòbil Dinantia, en què qualsevol usuari pot comunicar al responsable de l’escola el perill d’un cas d’assetjament de forma anònima o, si ho prefereix, mostrant la seva identitat. “La nostra aplicació té una secció que es diu StopBullying. Això permet a qualsevol alumne o familiar reportar un cas d’assetjament escolar”, explica Cristian Cisa, cofundador de Dinantia. Per poder entrar a la secció de bullying, l’alumne ha d’introduir un PIN per seguretat. “D’aquesta manera, si algú li agafa el mòbil a aquest alumne no podrà entrar a la secció per veure si s’ha xivat”, assegura Cisa. “Un cop dins, comences un xat amb el responsable de bullying del centre”, explica. Un xat anònim i en què s’utilitzen missatges encriptats als quals només té accés el destinatari.

El ciberassetjament escolar i el sexual són exemples de la cara fosca de la tecnologia, quan se’n fa un mal ús. Però l’exemple de Dinantia evidencia que la mateixa tecnologia també pot ajudar a evitar aquests abusos.