PALOMA A. USÓ

Noves maneres d’ensenyar més enllà dels llibres de text

L’escola La Trama de Sabadell és un dels molts centres de Catalunya que han decidit apostar per una educació activa i vivencial. Una opció que desterra de les aules els tradicionals llibres de text

L'escola La Trama de Sabadell ha optat per una educació més vivencial / FRANCESC MELCION Zoom

Des de diferents àmbits i, sobretot, en els últims cinc anys, a Catalunya s’està produint una petita-gran revolució educativa en què es qüestiona si l’educació tradicional -amb aules tancades, cadires i taules arrenglerades, llibres de text i un docent transmetent el coneixement a l’alumnat, amb molt de mètode memorístic i poc experimental- té sentit en plena era digital -amb la informació a un sol clic- i amb l’entrada de les intel·ligències múltiples i l’educació emocional en l’escenari educatiu, tant a primària com a secundària. L’educació per projectes està guanyant terreny als llibres de text i als horaris estancs amb assignatures clàssiques: matemàtiques, llengua, ciències naturals o socials.

Fa nou anys, l’escola pública La Trama de Sabadell va apostar per una educació activa i viva, on es treballa per projectes amb l’alumnat i on símbols de l’educació tradicional com ara els llibres de text no hi tenen cabuda. La directora del centre, Marifè Garcia, detalla quina és la filosofia del centre: “Partim de la premissa que tot ésser humà té curiositat i ganes d’aprendre, i volem que el que transmetem aquí acabi sent una filosofia de vida per quan els alumnes es facin grans”. L’equip directiu i docent de La Trama ho tenen molt clar: “Els nens no aprenen de manera parcel·lada, sinó per curiositat i perquè és un repte. Abordem l’aprenentatge des de tants vessants com podem. Partim de la curiositat de l’infant, i el mestre la pot orientar per anar creixent en l’aprenentatge, des de tots els àmbits. Quan fas matemàtiques fas llengua i quan fas medi estàs fent matemàtiques”, exemplifica Garcia.

“Partim de la premissa que tot ésser humà té curiositat i ganes d’aprendre"

Marifè Garcia - Directora La Trama

“A l’escola viva -asseguren-, l’infant és qui marca el camí i el mestre ha de ser prou hàbil per connectar els interessos de l’alumne amb aquelles competències que són fonamentals en l’aprenentatge. Volem formar persones competents: que sàpiguen sortir-se’n, treballar en grup, argumentar, llegir una informació i entendre-la, gestionar les emocions...” Amb molts anys d’experiència com a docent, Garcia té clar que “al nen que no està bé emocionalment li és molt més difícil aprendre”. “Per això intentem que l’escola sigui un espai de benestar. És necessita cuidar el benestar del nen, del grup, dels companys i del mestre perquè tot flueixi i no tinguin traves per descobrir, aprendre i motivar-se”, detalla.

LES FONTS D’INFORMACIÓ

Núria Brugués, periodista cultural i bloguera (La invasió twin), és mare de les bessones Ona i Estel, que fan tercer de primària a La Trama. L’Ona l’any passat era de la classe dels cuiners i l’Estel de la del cinema. “Aquí és tan important el que aprenen com la manera com ho aprenen. Els cuiners van dissenyar un menú saludable per a tota la setmana i mentre treballaven van aprendre càlcul, a mesurar el pes, van descobrir els lípids, les vitamines i les proteïnes, van conèixer els productes i els seus orígens, van visitar la Fundació Alícia i van preparar receptes. Amb només 6 o 7 anys van integrar moltíssim coneixement”, subratlla Brugués. I a la classe del cinema van preparar i filmar un curtmetratge, van organitzar la projecció de la pel·lícula per als familiars, amb la venda d’entrades, van preparar crispetes i van explicar el projecte de viva veu. “Són nens amb molta autonomia i que plantegen preguntes interessants que sorprenen molt”, destaca.

Així, a La Trama els alumnes no treballen amb llibres de text però sí que fan servir altres fonts d’informació per documentar-se i formar-se. Quan una classe té un projecte -en pot tenir més d’un alhora- el primer que cal fer és saber què coneixen d’allò i després han d’activar què volen saber de nou. “Es pot buscar als llibres de la biblioteca o a la font oral (amb pares, oncles o avis experts en un tema i que els hi vénen a explicar), donem importància a compartir coneixements entre alumnes grans i petits, així com a les sortides i també internet, on els ensenyem a fer una selecció acurada. El projecte sempre comença i acaba en una reflexió individual, perquè ens hem d’assegurar que cadascú fa el seu camí, i després hem d’estar atents a com està el grup”, diu la directora. En aquests nou anys d’un treball pedagògic per projectes ja hi ha alumnes de La Trama que han passat a l’institut i “han sigut capaços d’adaptar-se al nou sistema i han mostrat una bona competència d’aprendre a aprendre”, apunta Garcia.

ELS ESPAIS

A La Trama hi ha aules amb taules, cadires i pissarra, com a qualsevol escola, però s’aposta molt pel treball en grup. A part de la feina a classe, els alumnes disposen dels anomenats espais (Barrinem, Fes-t’ho Tu Mateix, Musiquetes, Carpentry and Art, La Veu de La Trama, Coloraines...), que s’emmarquen en diferents àmbits com el matemàtic, el lingüístic, el corporal o l’artístic, i on fan un aprenentatge més experimental i transversal, ja que col·laboren amb infants de diferents edats. Hi ha tres grups: els petits de P-3 a P-5 hi van cada dia, els mitjans de 1r a 3r hi dediquen tres dies a la setmana durant una hora i mitja i els grans, de 4t a 6è, dos dies a la setmana durant, també, una hora i mitja. “La característica principal és l’experimentació, la presa de decisions i el mètode científic, amb la formulació d’hipòtesis”, detalla la directora. Els petits fan espais de lliure circulació: decideixen on volen anar, i si la mestra veu que aquella feina l’han deixat a mitges els convida a acabar-la i així després podran anar on escullin. “Volem que siguin persones que acabin sent responsables, prenguin decisions i siguin competents en tots els àmbits”, conclou.

L’INSTITUT DE SILS

A l’institut de Sils, que va obrir el 2008, el treball per projectes ha relegat les assignatures a un terç de l’horari i cada cop guanya més terreny a l’organització compartimentada de les matèries amb els seus respectius llibres de text. Al seu projecte pedagògic tenen clar que el mestre es converteix en un estimulador d’aprenentatges i en un dissenyador de situacions didàctiques. Segons l’equip directiu, l’educador cedeix el centre d’atenció a l’alumne i aposta per plantejar reptes, acompanyar, observar i avaluar.

Al setembre, per exemple, els alumnes de tercer d’ESO es van sumar a la proposta de mesurar la circumferència de la Terra, tal com va fer l’astrònom, historiador i matemàtic Eratòstenes fa més de 2.000 anys. El dia de l’equinocci de tardor, els estudiants van fer una feina que els va engrescar molt. “Vam mesurar l’ombra d’un bastó vertical i amb les mides obtingudes vam calcular l’angle d’incidència del Sol en aquell dia concret”, recorden.