JOSEP PASTELLS

La dansa contemporània arriba als instituts

Alumnes d’ESO de sis instituts catalans participen al ‘Five days to dance’, un projecte de la companyia DE LooPERS per treballar dansa i valors

L'Institut de Sant Feliu de Guíxols ha participat al 'Five days to dance' / DAVID BORRAT Zoom

“Si les persones poden ballar juntes, poden viure juntes”. El lema de la companyia DE LooPERS arriba enguany a sis instituts catalans gràcies al projecte Five days to dance, que permet preparar en cinc dies un espectacle de dansa contemporània liderat per professionals reconeguts mundialment. Durant una setmana sencera, alumnes d’ESO aturen les classes per assajar una coreografia que acabaran representant davant els seus amics i familiars. De moment, el projecte ja s’ha desenvolupat aquest curs al Col·legi Escorial de Vic i als instituts Sant Feliu de Guíxols, Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès i Josep Lluís Serrano de Sant Cugat. La segona setmana de maig es durà a terme a l’institut de Verges i la tercera de juny al Pere Borrell de Puigcerdà.

El projecte permet preparar en cinc dies un espectacle de dansa contemporània liderat per professionals reconeguts mundialment

“És un projecte molt ambiciós i enriquidor”, afirma Raquel Robert, directora de l’Institut Sant Feliu de Guíxols, implicat en el projecte per segon curs consecutiu. L’objectiu de Five days to dance és oferir als alumnes “un contacte directe amb una disciplina allunyada, com és la dansa contemporània”. “A més de l’expressió corporal, treballen valors com la cohesió, la cultura de l’esforç i el companyonia”, afegeix. El taller intensiu de dansa va anar a càrrec del coreògraf holandès Wilfried van Poppel i de la ballarina basca Amaya Lubeigt, que comptaven amb un equip de tres assistents. Les sessions van reunir els 95 alumnes de quart d’ESO i els resultats es van poder veure el divendres 10 de març al Teatre Auditori Narcís Masferrer, ple a vessar per aplaudir els alumnes. “Van executar una representació d’alt nivell artístic sense haver treballat mai abans res similar i només en cinc dies”, destaca Raquel Robert. La coreografia estava relacionada amb els refugiats i, a més de treballar l’expressió corporal, va permetre als estudiants entendre i conèixer aquest tema d’una manera més pròxima.

RIALLES I ABRAÇADES

Els alumnes de quart d’ESO van viure la representació amb molta intensitat. “Quan ja estàvem vestits per a l’actuació vam començar a fer-nos fotos als vestidors. Després ens vam animar i abraçar per tenir força a l’hora d’actuar -recorda Iria Antúnez-. Aquest sentiment d’amistat i companyonia i el somriure que teníem no els oblidaré mai”. “Un dels millors moments va ser quan vam fer grups per a una escena de la coreografia i vaig poder parlar amb persones que només coneixia de vista”, subratlla Maria Giró. “El millor de tot va ser quan el públic ens va començar a aplaudir i vam poder cridar dalt de l’escenari sabent que la feina de tota la setmana havia pagat la pena”, comenta Àlex López. “No havia sentit mai tanta eufòria com quan vam acabar i vam entrar al vestidor, va ser impressionant”, conclou Dani Fernández.

“Vam començar a participar en el projecte a proposta de dues tutores que van veure un documental a la televisió. Van posar-se en contacte amb altres centres que ho havien fet, ens ho van proposar i vam decidir que podria ser una gran oportunitat per a tot l’alumnat i ens hi vam tirar de cap”, relata la directora de l’Institut Sant Feliu de Guíxols. Segons ella, quart d’ESO és “el nivell idoni per participar en aquesta experiència, ja que els permet gaudir-ne al màxim. Sempre hi ha una part de l’alumnat que li encanta ballar i una altra que li fa un xic d’al·lèrgia, però els estem molt agraïts a tots. Gràcies a aquesta experiència, alguns han obert nous horitzons per al futur, i d’altres han pogut participar en una experiència molt allunyada del seu dia a dia”.