Transformar l’educació a través de l’art

Juny del 2016. Dimecres al matí. Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barri de la Verneda de Barcelona. Una vintena d’alumnes de batxillerat artístic reben la visita d’un pintor argentí del qual possiblement no havien sentit a parlar mai però que segur que no oblidaran mai més. Són nois i noies d’entre 16 i 18 anys que tindran l’oportunitat de pintar amb Milo Lockett un mural enorme al hall del centre on estudien.

En l’ambient es nota que és un dia especial. Alumnes i professors estan nerviosos. La Yolanda és de les més joves, confessa que no havia participat mai en una activitat d’aquest tipus i se sent orgullosa de poder posar el seu granet de sorra en una obra de tanta envergadura. Abans de començar, Lockett parla amb els nois i noies, procura motivar-los i transmetre’ls el missatge que el més important no és l’obra sinó fer-la conjuntament: “La interacció”. És la seva manera d’integrar-los, de fer-los partícips del projecte. Els deixa clar que ell no és “cap il·luminat”, que més aviat es veu com “un treballador de la pintura”, i destaca la importància d’esforçar-se per aconseguir els objectius. Precisament ell, que era empresari, que tenia un negoci tèxtil que durant la crisi argentina del 2001 se’n va anar en orris i que, sense voler-ho, va començar una carrera artística. En molt poc temps Lockett ha obtingut un gran reconeixement al seu país i també internacionalment, i s’ha convertit en un èxit de vendes sense precedents.

Amb tot, Milo Lockett s’ha encaparrat a intentar millorar l’educació i la societat a través de l’art. És per això que dedica bona part del seu temps a projectes socioartístics, especialment amb joves en situació de vulnerabilitat, perquè “quan els nanos fan un mural senten que és seu, que els pertany, i el cuiden”. La Yolanda ho corrobora: “L’hem fet perquè tothom el pugui mirar i l’apreciï, perquè té un valor”. I, entusiasmada, afegeix que li agradaria repetir l’experiència: “Perquè ens hi sentim representats”.

Millorar l'educació

El pintor argentí té clar que “l’única manera que l’educació millori és que l’art en formi part”, una afirmació que comparteix del tot Anne Bamford, professora de la Universitat de les Arts de Londres i directora de l’Agència de Recerca Internacional del Regne Unit, que va ser fa unes setmanes al CaixaForum de Barcelona, en el marc del cicle de conferències Horitzons, on va parlar de l’impacte de la creativitat en l’educació. Bamford és autora d’ El factor ¡Wuau!: el papel de las artes en la educación, un llibre que recull els resultats d’un estudi que va fer per a la Unesco on hi ha evidències que “si els nens reben una educació global aprenen molt més”. De fet, “com més integrades estiguin les arts en l’educació, més bons són els nanos en matemàtiques, en ciències i en lectoescriptura”, assegura. Conscients d’això, quan un alumne sol·licita accedir a la Universitat d’Oxford, a més de les notes també valoren si ha estat vinculat a alguna expressió artística o n’ha practicat perquè saben, diu Bamford, que “serà més bon estudiant”.

Col·laboració

Una bona manera de fer entrar l’art als centres educatius és convidar artistes i establir col·laboracions amb museus o centres d’art. Això és el que fan precisament a l’Escola Montserrat Solà de Mataró, que té un projecte educatiu amb l’art com un dels seus puntals. Tot l’edifici està ple de produccions que han fet els alumnes, algunes de les quals amb la participació de reconeguts artistes locals.

També els arriben moltes propostes de l’Ajuntament o de sales d’exposicions i museus, perquè ja saben que són molt receptius i procuren aprofitar l’oportunitat de fer activitats artístiques de tot tipus, des de circ fins a gravats, passant per treballs audiovisuals. El director del centre, Ricard Aymerich, remarca la importància del paper de l’art “en la construcció de la personalitat” i també el veu com “un dels elements integradors més inclusius que hi ha”.

Segons Anne Bamford, és molt important oferir als nens i nenes de primària tastets de les diverses arts: dansa, música, pintura, dibuix, cinema, escultura, teatre... Se’ls ha de donar la possibilitat d’experimentar-les, de viure-les. “Que s’embrutin”, diu.

Avorriment i creativitat

“Hi ha massa tendència a tenir els nanos sota control”, diu Bamford, que va quedar astorada de veure com a moltes de les escoles que ha visitat a l’Estat els nanos porten bata per no embrutar-se la roba i les bates estan impecables. “A les escoles on jo treballo els dic als pares que si els nens no tornen a casa bruts és que no estem fent bé la feina”, afegeix.

Per això està convençuda que actualment “els nens s’avorreixen a l’escola”. De fet, en les conferències que fa arreu del món sobre la creativitat en l’educació mostra unes estadístiques sobre quines són les emocions que més experimenten els nanos europeus a l’escola, i les tres primeres són avorriment, ira i felicitat. A Noruega, per exemple, van comprovar que els nens s’adormien a classe perquè el currículum ja no incloïa cap activitat pràctica. I és que si es comparen les notes d’un alumne de fa cent anys amb unes d’ara, les assignatures són pràcticament les mateixes.

Per mirar de combatre l’avorriment dels alumnes, tant Milo Lockett i Anne Bamford com Ricard Aymerich aposten per la creativitat. I en aquest sentit s’ha de desenvolupar la creativitat dels nens. No es tracta que facin el que vulguin, esclar, sinó d’animar-los a treballar les idees una mica més, a inspirar-se. Perquè “si la seva creativitat no es desenvolupa, els afecta negativament”, diu Bamford, que es queixa de les escoles que creuen que els seus alumnes estan fent art quan copien el dibuix d’una granota de Disney. En comptes, per exemple, d’inspirar-se en el paisatge que potser envolta el centre.

Els mestres, per la seva banda, també han de ser més creatius. Lockett reclama que “l’escola recuperi l’espai de seducció”. Els mestres han de saber generar curiositat en els alumnes perquè això fomenta l’interès per investigar. Així, Bamford està segura que “si els nens són feliços a l’escola, aprenen més; si el mestre és més creatiu, el recorden més”.