M. JESÚS COMELLAS

Eduquem pel que fem, no pel que diem

Una de les frases que diem més sovint és que cal educar i que és molt difícil. I hi afegim un llarg reguitzell d’expressions que no fan sinó atabalar-nos i que no ens centrem en el que resulta bàsic. Ens cal una mica de perspectiva i una breu mirada sobre què volem dir quan parlem d’educació.

Ja tenim clar que cal tenir cura del benestar i de la salut de la canalla, però, tot i que sigui el més immediat i fonamental, ens preocupa la nostra acció i resposta educativa per afavorir que creixin, madurin i aprenguin a relacionar-se amb uns criteris que nosaltres valorem.

Per això atorguem valor a les paraules, als missatges que els donem dia rere dia, perquè tenim clar que els hem de donar valors, els hem de parlar sobre què cal fer, i ho fem de manera potser tan repetitiva que molt sovint la canalla acaba no sentint-los o, com que ja els tenen molt apresos, no els donen importància. Quantes vegades hem començat fent una explicació i, si no l’acabem ràpidament, la canalla ens pren el rol i l’acaba. I aquí és quan més ens enfadem, perquè, si ja ho sabien per què no ho fan?

Potser caldria donar menys missatges i, sobretot, ponderar les actuacions que fem. “Has de respectar la teva germana”, i els hi diem mentre estem conduint i de la nostra boca surt tot un vocabulari que resulta que no té gaire a veure amb el respecte. “Cal col·laborar a casa”, però és una demanda que la canalla no veu ni a casa ni quan anem en altres trobades amb famílies o a casa els avis.

Està clar que sempre trobem justificacions per al nostre comportament: “És que després de la tensió de la feina...”; “És que avui ha sigut un dia molt complicat...”. I donem entrada a moltes raons per no fer el que els estem dient. Potser ens cal veure que la influència no la tenen les paraules sinó el que fem. Quan hi ha contradicció mostrem que és molt fàcil parlar i que és més complicat fer i actuar. I amb aquesta actitud l’empremta educativa serà poc clara.

Possiblement la dita tan repetida de Confuci ens recorda el camí: “Si escolto, ho oblido. Si ho veig, ho aprenc. I si ho faig, ho entenc”. És important, doncs, no centrar-nos tant en les explicacions com a mostrar que, encara que hi hagi cansament i sigui complicat, sabem aplicar el que diem. I ho valorem.