Amor, no suporto els teus nens

És evident que les criatures transformen notablement les relacions de parella, i no hi ha matrimoni que se n'escapi; però el que potser no sabíem és que també modifiquen, i de vegades amb efectes més devastadors, les relacions entre els separats amb criatures. Diguem que, quan les criatures són teves, els efectes són lents, i hi ha un procés d'adaptació. Però quan la nova parella rep els fills de l'un i de l'altra d'una manera sobtada, ja crescudets, ja fets personetes amb la seva manera de ser i de parlar i de tractar els adults i de parar o no la taula, i d'endreçar o no l'habitació, no hi ha temps per a l'adaptació, i l'impacte pot ser brutal.

Si mai compartim viatges o caps de setmana amb altres parelles és perquè ens coneixem de fa temps i ja fa anys que ens hi hem anat adaptant. Però tot i això, sempre hi ha conflictes a causa de les criatures. A causa d'un excés de competència entre elles. O, al contrari, a causa del buit que li fan a algú, per posar només un parell d'exemples d'un amplíssim ventall de possibilitats.

Un punt de crueltat

Però entre els amics no es dóna un fet que, als separats, ens complica més la vida: als nens els importa un rave de qui són amics els seus pares. Però els fills de les parelles de separats poden ser molt cruels, o simplement freds i distants, o estudiadament mal-educats, amb la parella de la mare o del pare. O sigui que et pots trobar amb una nena que, a més de ser devota del Disney Channel, et faci mala cara, i amb un nen que, a més d'estar-se tot el dia enganxat a la PS3 esberlant caps d'enemics i omplint la pantalla de sang, t'ignori o et contesti amb monosíl·labs i sense mirar-te.

La Maite, la germana del meu amic Jose, diu un aforisme que m'entusiasma: "Cadascú té els fills que aguanta". És ben cert: en bona part, ens fem els fills a mida. N'hi ha que els aguanten clenxinats, amb pantalons curts beige i camisa blau clar, del mateix color que el vestit de la nena, que du una diadema. N'hi ha que els aguanten cridaners i descamisats. N'hi ha que els aguanten porucs. N'hi ha que els aguanten maniàtics. O mandrosos. O inquiets i excitats. I entre la intolerància dels pares, que no aguantem segons què, i la dels fills, que no aguanten segons qui, la cosa es complica.

L'única solució és l'humor. Trobar-hi la gràcia, que sempre en té. I acabar rient.