Disculpeu que aquesta sigui la tercera columna seguida amb la tristor com a protagonista. No patiu, no me n’he fet addicta. Però em preocupa que no li donem l’espai que necessita i que no l’atenguem com cal. I també que ens pensem que dient “Ànims!” aconseguirem que ressorgeixi l’alegria. Aquests dies m’he fet un tip d’escoltar aquesta paraula i m’he preguntat per què la diem tant i tan insubstancialment. Probablement perquè no tenim ni idea de com acompanyar el dolor de l’ànima, i el nostre únic i gran afany és que toqui el dos tan aviat com sigui possible. Però si ens aturéssim un moment per analitzar no ho diríem tan sovint ni tan a la lleugera.
Cap paraula pot posar fi a la tristesa quan és infinita, per més benintencionada que sigui. I cap paraula pot oferir consol suficient quan l’alegria de viure ha estat segada de soca-rel i el recorregut per la pena s’intueix llarg i escarpat. Dir “Ànims!” a qui té una pena petita i reversible potser sí que pot resultar reconfortant. Però dir-ho a qui està transitant per una tristor immensa i descarnada no només és ineficaç.
No banalitzem la tristesa
Perquè l’alegria recuperi novament espai, necessitem prendre’ns més seriosament la tristesa. I pretendre fer-la fora amb paraules inútils és banalitzar-la. Cap de les meves tristors profundes me les ha curat la paraula ànims. Per això ja fa temps que ni la dic ni m’agrada que me la diguin. La tristor es cura quan se la deixa ser, quan no hem de sostenir-la completament sols, quan petites espurnes d’alegria comencen a mitigar-la a estones.
La tristesa no se’n va quan l’evitem sinó quan l’habitem i deixem que ens habiti. I s’esvaeix amb paraules i silencis que despullen i embolcallen amorosament la seva cruesa. Necessita temps i delicadesa. I val més un senzill i humil: “No sé què dir, però t’estimo i em tens”, que uns “Ànims!” desproveïts de sentit. A vegades som tan sapastres, que quan no sabem què dir recorrem a un tòpic en lloc de callar. Si de debò volem ajudar a alleujar tristors, hem de revestir-nos d’una més àmplia i acurada sensibilitat.
