LAURA PINYOL

Fer ruta per afavorir la inclusió social

La Transpirenaica Social i Solidària és una marxa de 800 quilòmetres que busca donar oportunitats a joves en risc d’exclusió social

Fer ruta per afavorir la inclusió social / FOTO: FUND. PERE TARRÉS Zoom

Recórrer el Pirineu perquè, a través de l’esport i la natura, es transmetin valors educatius que facilitin la inserció a joves en una situació sociolaboral desafavorida o en risc d’exclusió social. Aquest és el principal objectiu de la Transpirenaica Social i Solidària, que organitza des de l’any 2013 la Fundació Formació i Treball, a la qual s’han sumat nombroses institucions, entitats, empreses, administracions i particulars. La Fundació Pere Tarrés és una de les que hi col·laboren i aquest estiu hi han participat 8 joves del centre socioeducatiu El Submarí, de la Zona Franca de Barcelona, una educadora i un voluntari de l’Agrupació d’Amics.

Aquest projecte, en què ja han participat més de 300 joves, és una eina de sensibilització, unió i cohesió que promou la transformació social i emocional dels participants a través de vivències positives en l’entorn privilegiat de la muntanya. També fomenta l’acceptació incondicional dels membres del grup, afavoreix l’enriquiment personal dels joves i el seu creixement i genera una xarxa solidària de complicitats. Meritxell Flores és l’educadora social que va formar part de l’expedició i destaca “l’oportunitat de tornar a conèixer uns nois fora del seu entorn habitual”. Aquest entorn és el programa Vols un cop de mà?, que el centre obert El Submarí ofereix cada dia com una aula oberta.

Descobrir la muntanya

Una de les primeres descobertes que permet aquesta marxa és la muntanya. La majoria dels joves que hi participen viuen en àrees urbanes on no hi ha “gaires oportunitats per descobrir la natura”, comenta Ramon Garcia, el voluntari que els ha acompanyat durant disset dies per algunes etapes del Pirineu. “Treure’ls de l’entorn tancat que sovint són els seus barris i que gaudeixin de la muntanya” és una factor decisiu. És un dels aspectes que subratlla l’impulsor d’aquesta iniciativa, Ignasi de Juan: “Fer servir l’estada a la muntanya com una eina terapèutica” per ensenyar que “compartir l’esforç per un mateix repte afavoreix la inclusió, el respecte cap als altres, la solidaritat i les relacions entre iguals”.

Punt de trobada

La ruta transpirinenca recorre 800 quilòmetres entre el cap Higuer, a l’oceà Atlàntic, i el cap de Creus. Els joves becats per la Pere Tarrés han participat només en algunes de les etapes, normalment d’entre vint i trenta quilòmetres cadascuna. Però no es tracta només de caminar. A la Vall de Núria, per exemple, es va programar el fòrum social Talent i territori, amb dinàmiques interactives entre els joves i la resta de participants, per descobrir que “cadascú té el seu talent”, explica De Juan. I és que un dels altres objectius de la ruta és “crear xarxa entre institucions i empreses” i fer palès que “el Pirineu és un lloc per generar feina i pràctiques i descobrir capacitats”.

Històries increïbles

El Ramon Garcia fa quatre anys que és voluntari, en té 59 i és exbanquer. Des del seu punt de vista, l’experiència porta “els sentiments a flor de pell”. “Et sembla que surts de casa per acompanyar-los i acabes veient que ells t’acompanyen a tu, que guanyes coses que havies perdut”. Compartir ruta amb alguns joves immigrants acabats d’arribar i en situació molt vulnerable -hi participaven a través de la Fundación La Merced de Madrid- va ser una experiència “molt enriquidora”. “Pràcticament no ens enteníem, però al final van explicar-nos històries increïbles”, explica Garcia. Això fa que descobreixis que “cadascú ve del seu món”, molt diferent del teu, però la “muntanya genera comunicació, fa que coneguis l’altre i t’hi relacionis”.

La seva experiència com a voluntari és tan grata que desitja tornar-hi l’any vinent. “Ara el repte és aconseguir que durant l’hivern puguem fer alguna sortida més a la muntanya”, assegura.

Un objectiu compartit per l’educadora Meritxell Flores, que veu oportú procurar “muntar algun grup d’esports o de sortida a la muntanya” de manera més regular. Una altra meta per assolir i procurar compartir.e