Quan surti tot... preparem-nos
¿T'ha passat mai allò d'estar desitjant amb candeletes començar les vacances que sembla que no arribin mai, i quan ho fan et visiten unes bones angines, o un refredat que et deixa en KO tècnic, o una contractura que només et permet fer repòs uns dies? És comú i és conseqüència d'un cansament i estrès emocional mantingut en el temps que, quan ens relaxem, troba finalment l’espai per manifestar-se.
Després de dos anys de pandèmia, ja cal que ens calcem. A mesura que es vagin suprimint les restriccions, és probable que ens anem adonant que tant adults com infants i adolescents manifestem coses que potser fins ara no havíem permès que sortissin.
Va passar també després del confinament total que vam viure el 2020. Molts infants van començar a mostrar tot el que havien patit un cop ja podien sortir al carrer, i ho van fer en forma de pors i de diversos comportaments que no havien tingut mai. Tinc la sensació que aquesta vegada això tornarà a passar i de manera més acusada. Potser serà progressiva, però sortir, sortirà.
I cal que, sabent-ho, ens preparem. Com? Primer de tot, sabent que el fet que això passi és absolutament normal i que ens pot servir moltíssim per ajudar a canalitzar i treure cap enfora tot el que els nostres infants i adolescents han viscut en somort tot aquest temps. Molts no han pogut (per immaduresa) o no s'han atrevit, o no han sabut expressar què sentien i, per tant, tot allò que aparegui ha de ser benvingut per als adults que els acompanyem. No viure-ho ni des del drama ni des de la por, sinó des del fet de celebrar que si les emocions es mostren, les podrem comprendre, atendre i ajudar a canalitzar d'una manera assertiva i conscient. Tot plegat els ajudarà i ens ajudarà a créixer.
Però cuidem-nos primer. Respirem fondo, perquè ens tocarà (i ja ens ha tocat) acompanyar moltes coses, amb l'afegit que estem més cansats, que s'ha fet llarg i que tenim moltes ganes de passar pàgina i que sigui tot una miqueta més fàcil. Abaixem revolucions i tinguem estones de calma i silenci per omplir-nos, per carregar piles i regular-nos. Donem-nos aquelles coses que ens fan sentir bé, permetem-nos reconnectar amb nosaltres mateixos per, quan arribi l'hora, tenir la força suficient que ens permeti acompanyar des de la calma i la connexió.
Perquè quan infants i adolescents comencin a treure coses, en alguns casos serà com un tsunami, i millor que ens enxampi amb paciència i ben a punt, perquè ens necessitaran comprensius, forts i presents. I potser m'estàs llegint i sents que no tens temps per fer res del que et proposo... Bé, si és així, queda't només amb això: respira. Respira conscientment diverses vegades al dia, notant com l'aire entra i surt del cos, escoltant qualsevol cosa que passi dins teu. Parar i atendre't t'ajudarà sempre, passi el que passi.