Sobreprotecció: Una necessitat dels pares
El terme sobreprotecció és un dels més recurrents en educació avui. Rara és l’entrevista o col·loqui en què no et pregunten si estem sobreprotegint les criatures. Com que no es pot generalitzar, millor que cada mare, pare i mestre ens preguntem si protegim, sobreprotegim o desprotegim. Per respondre’ns, convé precisar abans què entenem per cada cosa.
Protegir és fer que els infants se sentin estimats, vàlids i capaços, fer-los saber que confiem en ells, que ens importen i que poden comptar amb nosaltres. És oferir-los ajut i recursos perquè, de manera gradual, puguin valdre’s per ells mateixos, prendre les seves pròpies decisions i assumir les seves responsabilitats. És ensenyar-los a salvaguardar la seva integritat física i psíquica, fent per ells el que ells no poden fer per si mateixos, tenint cura de les seves emocions, evitant que s’exposin a perills que puguin comportar danys irreversibles o irreparables. Exemples de protecció són no deixar que cuinin sols o atendre com se senten.
Sobreprotegir és fer per ells el que han de fer ells o el que poden fer per si sols sense perill. És estalviar-los qualsevol disgust, entrebanc o equivocació i resoldre’ls els problemes en lloc de preparar-los perquè aprenguin a resoldre’ls. Per exemple, fer-los els deures, preparar-los la motxilla o enfrontar-nos amb qualsevol persona que els incomodi.
Desprotegir és tractar-los amb insensibilitat i duresa, posar-los les coses més difícils del que són, fer-los fer el que no els correspon o el que encara no estan preparats per fer, deixar que s’enfrontin sols a les dificultats. Un exemple de desprotecció és no tenir qui els aculli i els escolti quan arriben a casa, o advertències del tipus: “Si no em fas cas, ja t’ho trobaràs”.
Ni la sobreprotecció ni la desprotecció són bones per educar. En realitat, la sobreprotecció és una forma de desprotecció amb dues greus contrapartides: que les coses que fem no estan basades en necessitats dels nens, sinó en les nostres, i que amb la pretensió d’estalviar-los dificultats i experiències ingrates, el que farem és incapacitar-los per enfrontar-s’hi i sortir-se’n.