Ets un referent atractiu?
El primer i el més important, si tenim adolescents a prop, és preguntar-nos quins models de vida els estem transmetent, quines emocions, sentiments i valors els estem encomanant a partir de les nostres actituds. El metge i psicoterapeuta novaiorquès Alexander Lowen deia que de petits tenim el cor obert i estem molt en contacte amb les emocions. Però, a mesura que anem creixent, ens anem convertint en adults freds i rígids, amb el cor tancat. I amb el cor tancat no podrem entendre els adolescents ni esdevenir un bon referent per a ells.
Les emocions influeixen decisivament en la manera com l’adult se situa davant l’adolescent, en com el mira, l’escolta, li parla i l’acompanya. Tenim adults que s’han desconnectat de determinades emocions essencials per a la connexió humana i educativa, com ara la tendresa, la paciència, la calma, la confiança, la serenor, l’alegria, el sentit de l’humor amb amor. I adults gens conscients de ser governats per emocions no resoltes que malmeten aquesta connexió. Si deixem que siguin les nostres pors, ferides, ressentiments o frustracions les que marquin i determinin els nostres criteris, actituds i missatges educatius, difícilment podrem fer un bon acompanyament en aquesta etapa.
L’adolescent està buscant el seu potencial i el seu lloc en el món, i l’adult ha d’orientar-lo i guiar-lo en aquest procés. Però qui s’ha desconnectat del seu propi cor i s’ha perdut a si mateix ¿com pot ajudar algú que es busca a trobar-se? Algú que s’ha desencantat de la vida ¿com pot esdevenir un bon referent per a qui està en el ple despertar a la vida? Algú d’idees rígides, que es tanca a evolucionar, ¿com pot ser una bona guia per a qui ha de fer la seva aportació al món? Una persona adulta desmotivada, mig amargada o de tornada de moltes coses ¿com pot aconseguir motivar un noi o noia a fer alguna cosa bona amb la seva vida?
Per tenir força per educar hem de ser referents atractius. Si el que veuen en nosaltres no els agrada, miraran cap a un altre costat i buscaran altres influències. ¿Teniu fills i filles o alumnes adolescents? Doncs pregunteu-vos què els diuen la vostra cara i la vostra vida, i assegureu-vos que els diuen coses boniques sobre vosaltres, sobre ells i mateixos i sobre la vida.
