Què és una farmàcia?
Pensava que una farmàcia era un lloc on venien medicaments. Productes que serveixen per curar malalties. Però vaig a la farmàcia a comprar un medicament de veritat, i haig d’esperar que un client es decideixi entre diversos medicaments imaginaris. Primer, alguna cosa per evitar els constipats. La farmacèutica li recomana un preparat homeopàtic. “Per prevenir te’n prens un a la setmana, que augmenta les defenses; si ja comences a notar els símptomes, te’n prens un cada vuit hores. Va molt bé”. Si realment ha estudiat a la Facultat de Farmàcia, dir “Va molt bé” li ha d’haver dolgut a l’ànima. Però no hem acabat. Estem a principi de curs i cal alguna cosa per reforçar el nen. “Aquestes porten gelea reial, que augmenta les defenses”. Però que també l’ajudi a estudiar. “Ah! Aleshores tenim aquest, que porta gelea reial, per a les defenses, i també fòsfor, que és molt bo per al cervell”.
Tinc temps per observar el que m’envolta. I comprovo sorprès que no hi ha pràcticament cap medicament (és a dir, cap cosa que serveixi per curar res) a la vista. En el millor dels casos, són xampús, dentifricis, cremes antiedat… ¿No és a les perfumeries on venen aquestes coses? Però abunden encara més els “reforçants”, “complements”, “detoxificants”, gelea reial en mil combinacions (sense oblidar el pol·len i el pròpolis), extractes de totes les herbes conegudes o desconegudes, una àmplia gamma de productes per fer “la cura de la carxofa” (que no sé què cura, però aparentment consisteix a prendre de tot menys carxofes de veritat). A sobre del taulell hi ha una oferta especial: unes barretes “a base de gelea reial fresca i vitamines del grup B que proporcionen l’energia necessària”; comprant-ne no sé quantes et regalen una mena d’agenda escolar. Composició: 70% de sucre. Són llaminadures! Cada barreta equival a dos caramels grossos. I en recomanen dues barretes al dia. Pares que mai donarien al seu fill quatre caramels al dia, li donen aquesta porqueria perquè confien en la farmàcia que les ven.
Fa uns dies, alguns farmacèutics (massa pocs) van fer pública la seva negativa a vendre homeopatia. És un pas, però no n’hi ha prou. A les fruiteries no venen fruita falsa, a la ferreteria no venen falsos cargols; per què a la farmàcia venen falsos medicaments? On és l’orgull professional?
