Ampliació familiar nombrosa

En temps antics del segle passat a casa no només hi vivíem els meus germans i jo. També hi teníem instal·lat de manera gairebé semipermanent el Ricardo Peralt Lappas, el millor amic del meu germà Quim. De vegades era el Quim el que vivia a casa el Ricardo i fins i tot se l’enduien de vacances i al revés, de manera que el meu germà va passar a ser un membre més de la família del Ricardo i el Ricardo de la nostra.

Jo també vaig fer una cosa semblant durant els estius, però sense pernoctació, i durant un temps vaig colar-me a la família de la Berta i l’Héctor Daussà, on m’hi sentia la mar de bé. Però la cosa no acaba aquí. La meva germana Cati també va ser adoptada i va adoptar la Judit Micola, i gairebé tots els germans vam fer el mateix amb algun amic o amiga. És el fenomen que he batejat com el de l’ampliació familiar nombrosa i que ara, en ple segle XXI, i tot i la pandèmia, o sobretot gràcies a la pandèmia, tot sigui dit, continua més vigent que mai.

Durant el primer mes de confinament a casa vam acollir la Joanna, una de les millors amigues de la major d’edat a càrrec (MEC) número 1. Amb la seva presència l’impacte del que estàvem vivint va ser menor i jo, com a mínim, tenia algú que m’escoltava durant unes setmanes en què els MEC es van convertir en una mena de mol·luscos fòssils. Després la Joanna va marxar, el confinament va durar un quants mesos més i ens van deixar anar com ovelles pasturant per la muntanya després d’un llarg hivern.

A casa, els MEC i els seus amics van desaparèixer, afamats com estaven d’aire lliure i de vida fora de qualsevol casa. Fins que va arribar el toc de queda. A partir de llavors el MEC número 2 va passar a formar part de la bombolla familiar de l’Àlex, un dels seus millors amics, amb dret a mitja pensió (pernoctació amb sopar i esmorzar inclòs). I a casa ara hi ha aparegut l’Aleix, un altre dels millors amics de la MEC número 1.

A mi, ho he de dir, el transvasament de MECs i bombolles ja m’està bé. Ofereix variació i una mínima sensació de llibertat i divertiment entre tanta faixa vital que ens hem d’engiponar. I l’Aleix col·labora en les tasques de casa i em dona conversa i em sembla que fins i tot li caic bé. Sospito que la família de l’Àlex diu el mateix del MEC número 2, i així, tots plegats, establim una cadena de fills i amabilitat fantàstica.