Públic menut

Fins no fa gaire, això de tocar per a la canalla estava una mica mal vist dins de la nostra professió. Era una espècie d’activitat de segona categoria, com si fos un destí alternatiu i resignat per als músics que no se n’havien sortit en el món de l’espectacle seriós. Senties a dir que era un malson, un infern habitat per públic sorollós i poc respectuós amb una habilitat innata per desconcentrar-te a mitja cançó.

A mi sempre m’agafa el riure quan sento aquestes excuses de mal pagador. Ho sento, però em costa molt d’empassar, si no és que aquests artistes frustrats no han tocat en cap revetlla d’estiu a les tantes de la nit, en aquelles altes hores en què el millor de cada casa treu l’energumen que porta dins en un estat que voreja el coma etílic.

Tot això, per sort, sembla que ja ha passat a la història. Tot un seguit de festivals familiars com ara el Minipop, el Petits Camaleons i el Festivalot han trencat els compartiments estancs que existien entre els menuts i els més granadets, posant a l’abast de tothom espais on compartir la música que ens enamora. Ara ja no es fa estrany veure grups de primera fila barrejant festivals indies amb altres de més transversals. Jo, si em permeteu la confiança, els gaudeixo amb la mateixa intensitat. No us diré allò tan suat que els menuts són el millor públic del món. Tots els públics són susceptibles de ser els millors en una bona nit. Però sí que us puc assegurar que tenir-los al davant amb la seva energia inesgotable és una injecció d’adrenalina comparable a qualsevol macrofestival.

N’hi ha que es queden embadalits, mirant amb ulls com unes taronges els espasmes del guitarrista fent un solo; altres que et diuen amb els ulls que volen pujar i fer-ho millor que tu; altres que aferrades al seu germà o la seva millor amiga fan coreografies deliciosament impossibles, i fins i tot també te’n trobes un bon grapat que se saben les lletres molt millor que no pas el cantant.

I darrere seu, cofois i entregats, hi trobem sempre els culpables d’aquesta vocació melòmana dels petits. Aquests pares i mares que al cotxe, anant a escola o marxant de cap de setmana, han decidit compartir la seva música preferida amb les seves filles i fills, o sigui, amb les seves persones preferides. De tot cor, gràcies per la bona feina.