No és el calendari
No tinc cap problema en començar les classes el 5 o el 7 de setembre. La primera vegada que em van sortejar em vaig incorporar després de la Diada i vaig fer les classes sobre la marxa. La majoria de substitucions comencen i acaben d’un dia per l’altre. Sempre és millor tapar forats que guàrdies perdudes. Sempre és millor que algú ompli l’aula que enviar-los al pati o a la cantina.
Si del que es tracta és de fer-se càrrec dels alumnes perquè els pares treballen, cap problema, ja fa temps que tenim aquesta sensació. El problema és que les coses cal planificar-les millor. Per exemple, tots els docents comencem a treballar l’1 de setembre. El curs vinent, els dos primers dies farem les recuperacions de primer de batxillerat. Són els únics que encara tenen recuperacions. La resta ja s’han aprovat al juny o passen amb matèries en procés d’assoliment. L’1 i el 2 cauran en dijous i divendres. El dilluns 5 és festa en la localitat on treballo. El 6 farem les avaluacions de les recuperacions i el 7 iniciarem les classes! En algun moment impossible es tancaran els grups perquè tothom sàpiga en quina aula haurà d’entrar.
Si ens ho fan fer a correcuita ho farem a correcuita, però no és la millor manera. Suposo que ens faran preparar el curs a finals de juny. O al juliol, el mes que es veu que fa tanta ràbia que visquem a un altre ritme. Jo potser no faig classe, però completo tots els informes i faig algun curs de formació. I sí, també em permet tenir marge per compaginar la vida laboral amb la familiar. Potser es tractaria de fomentar això per a tothom. En altres països es plantegen setmanes de quatre dies o vacances més curtes però amb més freqüència. Aquí ens han de donar més deures perquè ningú es pensi que som uns privilegiats. Al juliol tots els equips directius treballen intensament per tancar horaris i personal. Per acabar-ho d’adobar, ens cau a sobre un altre canvi de currículum, tant a l’ESO com al batxillerat. I també s’ha de fer amb pressa i amb el curs en marxa. Ja ho va dir una companya quan ens filtraven, encara sense ser oficial, per on anirien les noves programacions. Potser, després de dos anys de pandèmia, de mascaretes, de confinaments, de grups bombolla i de classes telemàtiques, es podrien haver esperat una mica, ni que fos perquè agaféssim aire i poguéssim fer les coses meditades, dialogades i ben fetes.