Un Nadal diferent

Gràcies a aquesta pandèmia tan generosa que ens estem menjant a cremadent, el nostre Nadal d’enguany serà com la cirereta d’un pastís amarg que t’has d’acabar sense ganes. Mentre a Catalunya esbrineu si podreu aplegar-vos de sis en sis o de vuit en vuit i si el gos entra en aquesta bombolla tan desinflada, els que vivim fora del país ens trobem amb la impossibilitat de poder tornar a casa com els torrons aquells de l’anunci. Amb els preus exorbitants i indecents dels PCR i també dels pocs vols que encara gosen travessar els núvols del Brexit, no tindrem més remei que quedar-nos lluny dels nostres, substituint abraçades i petons per trucades per Skype que s’entretallen cada dos per tres i ens deixen la imatge més congelada que els carrers i els ànims.

I, tanmateix, el nostre primer Nadal anglès tindrà també un component novedós que el farà especial i diferent a tots els altres. Ens llevarem de bon matí i esmorzarem una xocolata ben calenta amb melindros. Després, amb la mala consciència que dona haver ingerit prou calories per travessar Groenlàndia a peu, farem un passeig d’aquests tan d’aquí, amb les botes enfangades i les orelles ben tapades. Serà un tomb llarg i pausat, repassant el terme, amb aquests arbres despullats de fulles amb branques impossiblement majestuoses que esquincen la boira i el baf sortint-nos entre els plecs de la bufanda. Potser farem cap al centre i demanarem un mulled wine al mig de la plaça, per escalfar-nos. Després tornarem a casa i buidarem els stockings penjats sobre la llar de foc postissa esquivant la mirada gelosa del tió i ens entaularem de manera ben mediterrània, amb la voluntat de no aixecar-nos de la cadira en quatre hores.

Quan es faci fosc escoltarem el missatge televisat de la reina, que ara amb The Crown encara fa més gràcia, i després traurem algun joc de taula, que també és un esport nacional, demostrant que cadascú juga tal com és: la meva dona per riure i passar l’estona i el nen i jo fent totes les trampes possibles per guanyar. Quan ens en voldrem adonar ja serà l’hora de sopar, però no tindrem gana i farem una última copa de vi, contents i enyorats, tot desitjant-nos un any millor, amb la seguretat que, les coses com siguin, no serà massa difícil.