21/04/2022

Maternitats lectores

2 min

La Raquel m’escriu per dir-me que se’n va de casa i que entre les caixes amb objectes de record d’aquells que es vol endur, perquè no se’n vol separar, hi apareix un llibre meu. No la conec i calculo que ara deu tenir uns vint-i-sis anys perquè em diu que l’any 2005 feia quart de primària a Alcover i que a la seva classe van rebre un llibret de Cardufitu, l’extraterrestre horrible, un capítol extra del llibre Leandre, el nen horrible (Cruïlla) personalitzat amb els noms de tota la classe, que així es convertien en protagonistes. M’emociona la tendresa amb què ho explica i que conservi el llibre i se’l vulgui endur.

La Marisa, una doctora que em tracta els dolors musculars amb la mateixa tendresa, quan li explico que vinc d’una xerrada en una escola o institut sempre em diu el mateix: quina sort que tenen de poder escoltar-te, segur que deixes petja. I jo, tot i els meus cinquanta-dos anys, m’enrojolo com un pebrot escalivat i m’agafa un fogot que encara m’escaliva més les galtes. Però he d’admetre que em passa cada vegada més sovint: un jove professor que recorda haver-me llegit a la primària, una mestra en pràctiques que em diu el mateix. Mestres que em reclamen quan es canvien d’escola perquè volen que els seus alumnes continuïn llegint-me i escoltant-me. Progenitores i progenitors d’amics dels MEC i la MES (El menor, el major d’edat a càrrec i la major semi a càrrec) que llegeixen aquesta columna i que en descobrir que soc la mare de... em transmeten a través dels seus fills la seva alegria per tot el que escric. O que em demanen que els signi el llibre. O amics dels MEC i la MES que lliguen caps i descobreixen que l’autora d’un dels seus llibres d’infantesa és la mare d’una de les seves millors amigues o amics i em fan saber que el llibre encara el tenen, encara l’estimen i el recorden.

Escric i parlo del meu ofici perquè em fa feliç. Ho faig des d’una passió que em surt de dins. No sé fer-ho d’una altra manera. Esclar, escric per ser llegida. Però això no treu que cada cop que descobreixo que això és així i que el que escric fa feliç a qui ho llegeix, el cor em faci un bot. Els llibres són una mena de MECs que tinc. I als petits i joves lectors me’ls estimo amb un sentiment de progenitora escriptora. I avui que és Sant Jordi, us ho volia explicar.