16/04/2021

Literatura sense subtítols

2 min

M'acabo de llegir l'última novel·la de Kazuo Ishiguro, La Klara i el Sol, i m'ha semblat una novel·la preciosa per als més joves. Llegida als quinze o setze anys, segur que deixa un record important i que convida a pensar en la matèria de què està feta la vida, i en l'amistat i en les relacions humanes. Però no em correspon a mi fer-ne la crítica. Vull parlar d'una altra cosa: aquesta novel·la em confirma un cop més que la separació entre literatura adulta i literatura juvenil, en edicions i col·leccions clarament diferenciades, pot ser bona per al negoci, però no tan bona per als lectors i els prescriptors. Ho dic amb tota la contundència, tot i que pertanyo a una associació d'escriptors de literatura juvenil (Escrivim). Crec que si el lector més jove o els seus prescriptors busquen només en aquestes col·leccions, el més probable és que es perdin llibres com aquest, editat en una col·lecció adulta. Ni tots els llibres publicats en col·leccions juvenils són només per als més joves, ni tots els llibres publicats en col·leccions considerades adultes són només per a adults. No som pas els escriptors els qui vam proposar aquesta segregació. De fet, jo voldria que pràcticament tots els meus llibres es publiquessin, també, en col·leccions no específiques, perquè és molt difícil que un llibre publicat per a joves resulti atractiu per als adults. Crec que Harry Potter ho va aconseguir, com abans El Petit Príncep o Alícia al país de les meravelles. Resulta més fàcil, en canvi, que la literatura sense subtítols arribi als joves, especialment si tenen pares, germans o professors amb criteri. Un germà meu, l'Albert, em va convidar a llegir Kafka i Cortázar als setze anys, i si la literatura de veritat em va seduir va ser gràcies a La metamorfosi i a Historias de cronopios y de famas. 

Molts escriptors de literatura juvenil escriuen pensant en el seu públic. Però això no els fa pas millors que els qui escriuen sense pensar en l'edat dels lectors. Un llibre només és adequat, o no, en funció del tema i dels referents que utilitza, i la capacitat d'entendre aquests referents depèn molt de cadascú. Som els pares, i els professors, els qui hem de saber obrir als més joves el món de la millor literatura, sense classificar. I recomanar els llibres adequats a cada moment. Aquest cop, feu-me cas i proveu-ho amb La Klara i el Sol. És plena d'emocions ben pròpies dels adolescents. M'ha fet tornar als meus quinze anys. 

stats