Jocs d'ordinador

Si féssim una enquesta a tots els pares sobre quin és el motiu principal de les discussions i baralles amb el seu fill adolescent, m'hi jugo un pèsol que guanyaria el problema de la seva addicció a les pantalles líquides, mòbils intel·ligents i jocs d'ordinador en general. No us penseu, no és una aposta a la babalà, en tinc proves irrefutables. Cada cop que em trobo un pare o mare dels companys de classe del meu nen, el tema sura com una taca d'oli en un got d'aigua. "És que es passa les vint-i-quatre hores del dia amorrat a la pantalla", et diuen desesperats. "Ni tan sols et senten quan els parles; no fan ni el gest de reconèixer la teva presència". Els tens escarxofats al sofà del costat, a escassos metres de tu, però en realitat són a Ganímedes, abduïts en una galàxia llunyana, plena de batalles, conquestes i mons alternatius distòpicament violents.

És així, els hàbits dels nostres fills han mutat com els monstres dels seus jocs, amb el mateix ritme frenètic de les aventures que els distreuen a temps complet. Fa dos dies els renyàvem perquè miraven massa la tele i ara pagaríem per tenir-los amorrats a una sèrie de dibuixos animats més o menys reconeixible. És llei de vida, suposo, tots ho fan, com bé s'encarreguen ells de recordar-nos cada cop que els demanem que pleguin una estoneta. En el meu cas, jo ja fa uns mesos que vaig decidir que, com deia el Johan, la millor defensa és un bon atac. Vaig decidir entrar en el món virtual dels videojocs del meu nen. A veure, ja us aviso que costa una mica. La mecànica és tan inintel·ligible com la física quàntica. No hi aplegues res de res. Els primers dies vas molt perdut, et sembla que els hagi dissenyat un tècnic de la NASA. No em vaig voler enganyar, mai arribaria a la destresa del meu marrec. Ni ganes, de fet. Ara bé, un cop intuïda la mecànica, ara puc fer comentaris mentre ell mata ous gegants, arrasa viles o esquiva porcs mutants en un mar de lava. I funciona. Vull dir que mai el podré batre, em porta unes sis mil hores d'avantatge. Però com a mínim he creat un vincle que m'ajuda a tenir alguna conversa un xic més llarga que els monosíl·labs als quals m'havia acostumat. I això, que pot semblar poca cosa, ara mateix és la millor partida que puc guanyar.