'Influencers'

Sempre hem defensat que el currículum és la vida, que la vida té molts matisos, que la veritat s’amaga entre els replecs del dubte, que estableix una relació dialèctica entre els diferents punts de vista i que l’educació ens ha d’ensenyar a viure, que vol dir que ens ha d’ensenyar a pensar i actuar entre les llums i les ombres de la realitat. Ras i curt: viure entre incerteses i fets que tenen la solidesa d’una roca.

Aquesta identificació entre currículum i vida porta molts docents a convertir en material de conversa a l’aula diaris, revistes i tota mena de missatges multimèdia. El món de la publicitat, per posar un exemple, de vegades rep una atenció especial i arriba a ser tema d’estudi. Això vol dir que s’analitzen anuncis per anar fent intel·ligible el llenguatge publicitari. Així mateix, es tracten en moltes ocasions qüestions tant del dia a dia de la nostra vida com la necessitat de construir avui un futur sostenible, com l’exploració de l’espai o com convindria actuar per evitar l’esvoranc entre països rics i pobres. Les institucions escolars no poden deixar de mirar la realitat de manera crítica, motiu pel qual la conversa esdevé un mecanisme central per formar opinions ben fonamentades que reflecteixin el debat de l’àgora. Cada espai escolar és un espai públic en què tothom ha d’anar elaborant un criteri ajustat sobre el món i les seves coses.

Però... i els influencers? Què hem de fer amb aquests personatges que aconsegueixen destacar en el món digital? Com a la vinya del Senyor, n’hi ha de moltes menes, però sovint veus i escoltes què diuen i com actuen i t’esgarrifes: un "no cal que pensis, tu imita’m", un "consumeix com ho faig jo i seràs feliç", un "has d’estar al cas les 24 hores al dia" perquè un influencer durant aquestes 24 hores crea contingut d’interès, un debat sobre el rànquing dels seguidors, i així podríem seguir. Amb tot, ens sembla obvi que a les aules s’ha de dur a terme l’anàlisi i la reflexió al voltant d’aquests missatges, uns missatges que protagonitzen sovint personatges joves que es converteixen en models de vida sense cap contrast amb altra mena de realitats. Analitzem què promouen, quins recursos utilitzen, quin tipus d’anàlisi o crítica social plantegen i, com feia en Pla davant una situació nova, preguntem-nos: i això... qui ho paga?