03/06/2022

Immersos en la immersió

2 min

Escric aquest article quan encara no sabem si la nova llei sobre l'ús del català a l'escola s'acabarà aprovant. El més probable, després del filibusterisme parlamentari que hem vist aquests dies, és que la cosa s'allargui. Com que ja no sou a temps de canviar les criatures d'escola, ja us ho trobareu. De totes maneres, amb la nova llei tampoc sabríeu què farà el centre d'ensenyament dels vostres fills durant el curs que ve. Certament, la nova llei no parla del famós 25% decidit pels altíssims tribunals. Però diu que la presència concreta de cada llengua ha de tenir en compte la situació sociolingüística dels centres i l'entorn, i que s'han de valorar els objectius de normalització lingüística a partir, només, de criteris pedagògics. Però la situació sociolingüística, com es traduirà en hores de català i castellà? Em sembla que no tothom té la mateixa idea de cap a on s'ha d'anar.

La idea de la immersió lingüística es va posar en marxa per primer cop al Quebec després de constatar el baix nivell de francès que tenien alguns alumnes, la qual cosa els situava en desavantatge a l'hora de trobar feina i de respondre, en general, a les demandes socials. La immersió, doncs, venia més motivada per la necessitat d'incrementar el coneixement del francès entre els alumnes anglòfons, que són minoria al Quebec, que no pas per assegurar l'ensenyament en francès dels francòfons. 

A Catalunya, semblava que imitaríem el model. Per això els primers assaigs d'immersió es van fer a Santa Coloma de Gramenet durant el curs 84-85. I van ser un èxit. Amb el temps, i la desídia, i amb l'ajut inestimable dels partits polítics que voldrien una Espanya monolingüe, l'objectiu bàsic de la immersió ha anat perdent força. Algunes famílies l'han vista com una imposició, sense tenir en compte que el segon gran objectiu de la immersió era evitar la segregació dels alumnes en funció de la llengua familiar. Em temo que, a hores d'ara, tenir en compte la situació sociolingüística consistirà a fer més assignatures en castellà allí on els alumnes tinguin el castellà com a llengua familiar, i no a l'inrevés. És ben senzill: en una escola amb una gran majoria d'alumnes de famílies catalanoparlants, pot ser positiu fer més hores de castellà, i fins i tot alguna assignatura en anglès. Però quan són majoritàriament castellanoparlants, el català hauria de ser la llengua d'immersió. Sense oblidar l'anglès. O deixem córrer la immersió?