La gran aliada de la criança

Sabem perfectament que criar i educar no és tasca senzilla i, per tant, és important que tinguem ben present quins poden ser els nostres aliats, que ens aplanin una mica el camí i que ens el facin més agradable. La informació, el suport d'altres persones properes i l'autocura sens dubte ens hi ajudaran, però n'hi ha una altra, per a mi molt important i que sovint no la tenim tan present, que és l'aliada per excel·lència. 

Parlo de la natura, que tot ho regula i tot ho abraça. La natura que els recorda, sense necessitat de paraules, qui són de veritat. La natura, que al mateix temps que els ajuda a regular-se (tinguin l'edat que tinguin), ens ajuda a nosaltres, els adults, a retrobar-nos després de potser dies i dies d'ambients molt artificials, carregats, i desconnectats de naturalesa. 

Pot ser molt bona manera de connectar adults i petits (i no tan petits), tenir present la natura en el nostre dia a dia. Què vull dir? Que potser la podem integrar en la nostra vida quotidiana en alguns moments de la setmana, no només el dissabte o el diumenge. Potser el dimarts a la tarda, en comptes de passar una hora i mitja al parc, podem acostar-nos a algun bosc a prop de casa, o al riu a observar-lo, jugar-hi i adonar-nos de com va canviant el paisatge amb la primavera. 

És una manera de rebaixar la sobreestimulació que a vegades el dia a dia ens comporta a tots, però també d'observar, aprendre i deixar-nos sorprendre per una natura canviant que ens ofereix un munt de possibilitats a cada racó. Que, a més, ens connecta amb l'abundància i amb els cicles de la vida: les estacions de l'any, la vida i la mort... Que ens brinda un munt de converses interessants i riques i que ens permet connectar junts en un entorn més silenciós i més amable. 

Després, durant el cap de setmana, podem buscar un altre moment en què puguem endinsar-nos-hi en família i gaudir d'aquesta natura tots junts. Fer-ho no només els ajudarà a connectar i a sentir-se millor, sinó que també els permetrà adonar-se que també formen part d'aquesta natura. Que, d'alguna manera, som un, i experimentant-ho in situ podran aprendre a estimar més i millor no només l'entorn que els envolta, sinó també a ells mateixos. I amb ells, tot això, també ho podrem fer i experimentar nosaltres, els adults que els acompanyem en això que en diem “vida”.