Un examen de selectivitat que és com entrar a TikTok

Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

L’examen ha canviat del tot. Que no veig malament que s’hi vagin incorporant canvis, però, de sobte, ens fan una proposta que es carrega el que per a mi era el més important: escriure un comentari d’una obra d’art. Un comentari lliure en el qual l’alumne redactava un context històric, una descripció formal i explicava el significat d’una de les obres proposades. Era un text llarg que calia que fos coherent, ben estructurat i amb contingut. Resumint: la base de tot era escriure bé. Ara contestaran tres preguntes curtes en un parell de frases. L’ofici d’escriure té les hores comptades.

Diuen que ara és un examen més competencial i més adaptat a la vida. Competencial ho és i també és com la vida actual. Passem d’una redacció llarga a moltes activitats curtes. Una prova que és com entrar a TikTok. Molts temes, tot va ràpid, accelerem, posem-hi coses, que escriguin menys, que relacionin més. Així com ho sentiu, ara escriuran sobre més temes però amb menys calma. L’examen d’història de l’art és com un mirall de la nostra vida ràpida i escalfada al microones. Quan tots sabem que les coses que surten bé, són les que es couen amb moltes hores de forn.

Em disgusta molt que ja no redactin un comentari llarg. Segurament perquè soc una boomer i penso que llegir i escriure és la base de tot. També em preocupa no estar a l'altura. No de la selectivitat, sinó dels meus alumnes. Crec que ho diem molt poc, però els professors de secundària també som vocacionals i també ens estimem molt l’alumnat. En el meu cas, la majoria d’alumnes que tinc a l’aula porten tota la secundària a l’escola. Vaig conèixer aquesta classe a primer d’ESO quan només tenien dotze anys i van enxampar una pandèmia mundial i un confinament. Ara són els que encaren aquest canvi, els conillets d’índies d’un nou model i es mereixen fer-ho bé. I els volem ajudar a fer-ho bé. Encara que, a hores d’ara, només tenim un únic exemple del nou model d’examen penjat al canal universitats.