Estralls emocionals en docents
En formacions presencials a famílies i professorat, que estan començant a reactivar-se de nou, estic observant un seguit de casos en els quals es detecta clarament que la pandèmia ha fet estralls emocionals, o ha fet emergir desordres que ja hi eren en estat latent, i el més preocupant és que sovint la persona afectada no se n’adona.
Les crisis i els vaivens emocionals són naturals i és inevitable experimentar-ne diversos al llarg de la vida. El problema és quan no en som conscients i s’agreuja quan tenim responsabilitats educatives i el seu nombre és creixent, com sembla que està passant ara. Per posar un exemple, una professora va dir a un grup d’adolescents que ella sabia molt bé que la vida és molt dura, que és una vall de llàgrimes i que així ho descobreixes quan et fas gran, però que és el que hi ha i que no podem tornar enrere i ser petits de nou. Ni el missatge ni l’actitud són saludables. El que està fent en realitat aquesta educadora és projectar o transferir inconscientment els seus propis desassossec i frustració a l’alumnat.
No es pot exigir a ningú que estigui bé o que desprengui constantment alegria i optimisme, encara menys en determinats moments i situacions. És més, hem de poder reconèixer-ho quan estem malament emocionalment. Identificar-ho és indispensable per assumir la responsabilitat d'atendre-ho i superar-ho i, sobretot, la de no encomanar-ho a infants i adolescents del nostre voltant. Podem dir que la vida és dura a vegades, però que també té coses boniques, i que tenim el dret de demanar i rebre ajut, així com el deure de fer el que puguem per curar-nos les ferides del viure.
Una cosa és tenir por, ràbia, tristesa davant de determinades vivències o successos, i una altra de ben diferent és que la por, la ràbia o la tristesa ens tinguin a nosaltres i ens corsequin o mortifiquin fins al punt que tot ho visquem, mirem, sentim o transmetem a través d'aquestes emocions o d'alguna d'elles. O que tot ho fem per tapar-les o evitar-les, que és l'altra cara de la mateixa moneda. Ser-ne conscients és cabdal perquè la simple consciència exerceix un efecte autoregulador i contenidor, i fa possible la prudència i la generositat de no contagiar-ho, i alhora la humilitat i la responsabilitat per demanar ajut si el necessitem.