05/02/2021

La cultura no és segura

2 min

De resultes d’aquest merder del dret fonamental a la reunió i la manifestació política, el grup on toco vam decidir fer un post mig de conya. Es tractava de proclamar la fundació d’un nou partit, el PET (Partit Extremadament Tarragoní), per tal de poder fer mítings en forma de concerts. Val a dir que la proposta ha tingut una repercussió molt per sobre de les nostres intencions, cosa que demostra que, malgrat tot el que estem entomant, encara ens queda sentit de l’humor.

Ara bé, també hi ha hagut gent que m’ha renyat per banalitzar aquest tema. Em diuen que aquest dret fonamental ha existit sempre des que hi ha democràcia i que hauríem d’estar contents que les autoritats no l’hagin capat. I tenen raó, no està la cosa per demanar més prohibicions. Per això m’agradaria aclarir l’esperit de la nostra proposta. Em fa l’efecte que la reacció visceral en contra d’aquest dret té bastant a veure amb el greuge comparatiu relacionat amb altres drets que haurien de ser tant o més fonamentals. Amb això vull dir que no es tracta de suprimir la possibilitat de participar políticament, sinó d’equiparar-la en importància amb tants drets fonamentals que ens han manllevat, com ara el dret a la lliure circulació, a poder cuidar els pares o també, per què no dir-ho, a assistir a un esdeveniment cultural.

I sí, sé que pot semblar que em queixo per interès propi. Però si us soc sincer, el meu dol té més a veure amb la condició de consumidor de cultura que no pas amb la d’intèrpret. Penso, ara més que mai, que una societat que no es pot enriquir emocionalment amb una bona dosi de teatre, dansa o concerts, és una societat incompleta i malalta. I que tancats a casa potser sí que estem més protegits de les pandèmies, però també ens sentim més tristos i més desvalguts.

Per això ho vull aprofitar també per dir que no estic gens d’acord amb aquesta campanya que diu “La cultura és segura”. Em sap greu però no. Malgrat seguir escrupolosament totes les mesures preventives, la cultura no és segura del tot, com no ho és fer-te un PCR cada sis dies. No, si s’ha de reivindicar la cultura com un dret fonamental no és per la seva seguretat absoluta, sinó perquè sense ella la vida és poca cosa més que una presó sense finestres.

stats