Cuidar la salut dels mestres
El col·lectiu docent està més exposat a contagis des que ha començat el curs. El risc que han d’assumir és més alt i el neguit per si poden ser-ne transmissors en els seus entorns personals és lògic que sigui gran. D’aquí ve que les precaucions i prevencions al respecte també hagin de ser-ho. Però no ens hauria de preocupar només la salut dels mestres en relació al covid, ens hauria de preocupar la seva salut integral: la física en sentit ampli i l’emocional, mental i social.
Parlem molt de l’acompanyament emocional de l’alumnat. Però, i el suport emocional del professorat? El tenim present? Potser no gaire. Si ens el prenguéssim seriosament, si donéssim a l’educació i a la professió docent el valor que tenen, si ens adonéssim de com és de necessari cuidar la salut integral dels que tenen al seu càrrec infants i adolescents (“el tresor de la nació”, com deia Xavier Melgarejo), potser aquest curs s’introduirien altres canvis, més enllà dels termòmetres, les mascaretes, el rentat de mans o els grups bombolla.
Potser es plantejarien uns horaris lectius, unes jornades laborals, un calendari i uns procediments una mica diferents dels que tenim ara mateix. Potser s’establirien uns temps i uns espais perquè els educadors puguin oxigenar-se, descansar, carregar piles, recuperar forces, recompondre’s i refer-se emocionalment. Ni que fossin uns temps mínims o simbòlics, uns temps que convé molt repensar i replantejar també per a l’alumnat (en tenim bases neuroeducatives). N’hi hauria prou amb algun gest. Un primer gest orientat al canvi de model educatiu que aquesta situació ha fet inapel·lable i que seria signe d’una sensibilitat, empatia i compromís de millora imprescindibles per avançar i adaptar-nos als nous temps i necessitats.
Tenim mestres amb una vocació, entrega, equilibri personal i amor a l’educació inqüestionables, que es reconeixen baixos d’ànims, justets d’il·lusió, sobrepassats per la situació, superats emocionalment, mancats de forces o esgotats. I acabem de començar! El sobreesforç que fan és enorme i urgeix tenir vertadera cura de la seva salut i benestar integral perquè ho necessiten, perquè ho mereixen per tant que donen, i ara molt més, i, sobretot, perquè viure i educar ha de seguir sent il·lusionant i els mestres han de poder transmetre-ho i encomanar-ho a l’aula.
