Avaluar o posar notes?
No fa gaire vaig sentir uns alumnes de primària cantant aquesta cançó (amb la música de Yellow submarine): "Amarillo se puso mi papá / cuando le entregué las notas de este mes. / Colorado me puse yo también / cuando me enseñó su nuevo cinturón. / Me pegó, y me pegó / y me tiró por el balcón, / suerte que había un colchón / y esa fue mi salvación". Us sona aquesta bestiesa? A mi sí. Jo l'havia cantat quan era petit (fa més de 45 anys!) i ja era antiga llavors. Em vaig quedar de pasta de moniato. Com podia ser que encara es cantés aquella animalada?
Potser és perquè el lliurament de les notes continua sent un moment de tensió en moltes llars… Els butlletins, o informes d'avaluació, amb indicacions literals perquè no hi ha d'haver xifres (però els literals surten dels numerals que posem els profes) i amb comentaris d'alguns professors, de la tutora… D'aquests comentaris, una professora que coneixia fa molts anys en deia epitafis. Ja us podeu imaginar quina mena de comentaris posava (potser sí que eren aquests epitafis els que feien posar amarillos alguns pares!).
Corregir és fàcil (pesadet, però fàcil), però avaluar és molt difícil. Perquè si educar és ex-ducere, treure de dins l'alumne totes les seves potencialitats, avaluar no és posar nota, és saber mirar més enllà: més enllà de l'últim examen, de l'última feina o de l'últim estirabot. Saber mirar més enllà, i que aquesta mirada sigui un estímul, una empenta, un trampolí per a l'alumne!
Es fan molt famosos els casos de persones adultes que han triomfat en les seves carreres i que van ser molt mal avaluats de petits, i es fan servir per afirmar que "l'escola mata la creativitat"… però no es compten la immensa majoria d'avaluacions fetes per mestres que estimen el seu ofici i a tots i cadascun dels seus alumnes. I cal comptar també aquestes avaluacions, amb comentaris positius i plens d'afecte que mostren coneixement de l'alumne i desig que desenvolupi tots els seus talents.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: les avaluacions que fem també ens interpel·len com a mestres, ens fan pensar en el que hem fet bé i en el que podríem haver fet millor. I amb cada avaluació ens proposem mirar més enllà cada alumne… a veure si desterrem d'una vegada la punyetera cançó de les notes!